Cada dia s'aprèn una cosa nova. Heus ací la darrera: cada una de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol estan dirigides per un govern com cal, descomptant la de les Illes Balears que ha caigut en mans d'una tropa. La tropa són Antich, Sampol i la resta, preneu-ne nota. Ho ha dit el senyor Matas, públicament, en el sopar de Nadal dels conservadors, i cap dels seus no va tenir coratge per a dir-li, «au, Jaume, a jeure que s'ha fet tard». Cal saber si va fer aquesta revelació abans de tastar la sopa o a l'hora final del cava. Si l'home és ell i les seves circumstàncies, també és just que se'l jutgi en funció d'aquestes circumstàncies, i realment ningú no sol expressar-se igual abans que després del brandy. En qualsevol cas, amb copa de brandy de més o més sec que un jonc, no cal ni dir que pel capbaix el senyor Matas s'ha passat de set cases. Tanmateix, la boutade ja està dita i l'únic que podem fer és analitzar-la des de tots els caires possibles. Parlem del capítol de les ofenses. El senyor Matas, en qualificar de tropa la gent d'Antich, no sols menysprea i insulta el govern actual, sinó que fa extensiu l'insult al cinquanta-u per cent de l'electorat de l'arxipèlag. És a dir, el que va prendre la decisió de votar qualsevol dels partits del Pacte de Progrés. Varen ésser els electors, en definitiva, els que convertiren la tropa, en tropa triomfant. I uns ciutadans que renuncien a votar partits amb cara i ulls per a donar suport a una tropa no són de fiar. O són «gente con gente», diguem-ho clar. Tot seguint el fil de la filosofia del senyor Matas, el senyor Pere Miralles, sempre tan preocupat pels efectes negatius que pot tenir l'aplicació de l'ecotaxa sobre el turisme o qualsevol gest o paraula del conseller Alomar, faria santament si censuràs públicament el ministre, perquè ja em direu com baixarà la demanda de places si els alemanys se n'assabenten, que a les Balears governa una tropa "allò que se'n diu una tropa: colla, banda, quadrilla" amb el suport de la població. Si els alemanys fan cas a les declaracions del ministre, tindran la sensació que la cova d'Alí Babà és un convent de monges en comparació amb Mallorca. I se n'aniran a beure cervesa a la cova esmentada, no a s'Arenal. Els alemanys no van de verbes. Una cosa és que s'ho passassin d'allò més bé amb les pel·lícules de Florián Rey a les quals es barrejaven bandejats, guàrdies civils, toreros, «cantaoras» i clergues parlant alemany, i l'altra que els abelleixi fer un tomb amb la butxaca plena de marcs per un paisatge humà consemblant. Si el senyor Miralles no li fa cap retret al senyor Matas "entre nosaltres: cosa del tot improbable", el senyor Matas hauria de tenir la capacitat d'autocrítica suficient com per a desdir-se dels seus excessos verbals. No exagerem: aquesta gent del Pacte de Progrés no són una tropa en el sentit estricte de la paraula tropa. Si més no, són dignes del respecte que el senyor Matas no els ha tingut mai. Els seus antecessors ideològics, la dreta del trenta-sis, a aquesta gent que ell qualifica de tropa, l'anomenaven «la hez». La guerra ja feia molt que havia acabada, i per als quatre petimetres que encara vivien de records, els rojos eren «la hez». És a dir, la tropa. Ara ens acabam d'assabentar que el govern d'Antich és una tropa. Em vénen al cap «los 7 niños de Écija», que ho eren una tropa. Amb un agreujant. En el govern d'Antich són 14, justament el doble.