El temporal que fa poc vàrem patir va mostrar com de vulnerable
és el nostre litoral. I també que aquesta vulnerabilitat l'hem
creada nosaltres mateixos. Les ones i el vent feren mobilitzar
l'arena de moltes platges llançant-la cap a l'interior. Els carrers
del Port de Pollença, on vaig tenir l'oportunitat de veure els
efectes del temporal, quedaren plens d'arena, els bancs del passeig
marítim es trobaven soterrats. En un estat natural tot això no
hauria estat cap problema perquè a darrere de la platja es
trobarien les dunes, que és un dels magatzems d'arena de les
platges. Però en el lloc on estaven les dunes ara hi ha carrers,
cases i carreteres, i en conseqüència no tenim l'estoc d'arena que
ens fa falta; d'altra banda hem fet, amb formigó i asfalt, que el
litoral torni rígid, estàtic on abans era mòbil o flexible.
Malauradament el litoral no és rígid, mai ho ha estat, més aviat
és un lloc que canvia molt, que es modifica amb el temps, i ara ho
hem pogut veure de forma dramàtica. Oblidar-nos de la plasticitat
de la línia de costa perquè els canvis són lents (menys quan hi ha
una gran tempesta) és una greu estupidesa, com construir a dintre
d'una rambla perquè sembla que mai no passa aigua. Ho hem fet, a
més, a un moment ben perillós, quan l'escalfament del clima farà
pujar el nivell del mar.
La llei de Costes va arribar massa tard i tampoc no hi ha hagut
moltes ganes d'aplicar-la. Aquesta llei mana que no es pugui
construir a sobre de les dunes, i que els terrenys on poden arribar
les ones els dies dels temporals més grans (o sigui una zona
d'evident risc) sigui considerat de domini públic. Ara sabem fins a
on arriben les ones en un del temporals més grans i hem pogut
comprovar com aquesta zona està ocupada per hotels i carreteres. I
prest també per nous passeigs marítims.
Però ara, i donat que tenim els hotels a damunt les platges i es
veu el risc de quedar sense arena, s'aixequen les veus que volen
recuperar el paisatge d'abans. Ràpidament han acudit els fons
públics per a protegir la indústria turística. El Ministerio de
Medio Ambiente s'oblida de com funciona el litoral i vol treure
arena del fons de la mar per abocar-la a sobre la platja (de fet
una vella reivindicació dels hotelers, que ara han trobat una bona
excusa per a tornar a demanar la regeneració). Aquesta actuació no
farà més que crear la falsa imatge que tot torna a estar com abans
i, d'altra banda, pot ser innecessària, ja que a molts de llocs la
mar tornarà en poc temps a portar l'arena que s'ha perdut.
L'extracció generarà un impacte brutal al lloc on es faci (que no
es veurà perquè quedarà sota l'aigua) i pot afectar seriosament les
praderies de Posidonia, la pèrdua d'aquestes praderies es pot
considerar irreversible donat el seu lentíssim ritme de creixement.
Les comunitats de Posidonia són la font natural d'arena, a més les
seves restes actuen esmorteint l'energia de les ones i evitant
l'erosió de les platges. Per tant la regeneració amb arena del fons
del mar és una amenaça per a les pròpies platges i de la qual
patirem el efectes en els propers anys. La defensa de la indústria
turística hauria ser justament abandonar aquesta idea.
El nostre litoral necessita un altre tipus de gestió. Una gestió
que estigui basada en el coneixement de com funciona el litoral, i
en el reconeixement que és un sistema vulnerable i flexible.
Difícilment podem mantenir les platges fent exactament el contrari
del que necessiten: urbanitzam o asfaltam el magatzem d'arena (les
dunes); fiquem retroexcavadores a sobre d'un dels llocs amb un
equilibri més fràgil (les platges); retiram les restes de Posidonia
quan justament és la defensa que té la platja de les onades; i ara
destruirem les praderies, que és on es genera l'arena que després
arriba a la platja. Tot sembla una mena de pla fet al revés:
dissenyat per a carregar-se el principal recurs turístic, i
sobretot el nostre patrimoni natural. Fa falta un canvi radical de
la gestió, amb plans i sistemes basats en com són en realitat les
platges i no en com voldríem que fossin, on tenen responsabilitat
gairebé totes les administracions, i especialment els ajuntaments,
que són els que en treuen més profit en forma de concessions, i són
responsables de la neteja i de la retirada de restes de Posidonia.
I sobre totfa falta tranquil·litat davant d'un temporal, que va ser
molt fort, però del qual ara podem empitjorar el efectes fent
actuacions tan perilloses com la regeneració artificial amb arena
del fons del mar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.