El temporal que fa poc vàrem patir va mostrar com de vulnerable és el nostre litoral. I també que aquesta vulnerabilitat l'hem creada nosaltres mateixos. Les ones i el vent feren mobilitzar l'arena de moltes platges llançant-la cap a l'interior. Els carrers del Port de Pollença, on vaig tenir l'oportunitat de veure els efectes del temporal, quedaren plens d'arena, els bancs del passeig marítim es trobaven soterrats. En un estat natural tot això no hauria estat cap problema perquè a darrere de la platja es trobarien les dunes, que és un dels magatzems d'arena de les platges. Però en el lloc on estaven les dunes ara hi ha carrers, cases i carreteres, i en conseqüència no tenim l'estoc d'arena que ens fa falta; d'altra banda hem fet, amb formigó i asfalt, que el litoral torni rígid, estàtic on abans era mòbil o flexible.

Malauradament el litoral no és rígid, mai ho ha estat, més aviat és un lloc que canvia molt, que es modifica amb el temps, i ara ho hem pogut veure de forma dramàtica. Oblidar-nos de la plasticitat de la línia de costa perquè els canvis són lents (menys quan hi ha una gran tempesta) és una greu estupidesa, com construir a dintre d'una rambla perquè sembla que mai no passa aigua. Ho hem fet, a més, a un moment ben perillós, quan l'escalfament del clima farà pujar el nivell del mar.

La llei de Costes va arribar massa tard i tampoc no hi ha hagut moltes ganes d'aplicar-la. Aquesta llei mana que no es pugui construir a sobre de les dunes, i que els terrenys on poden arribar les ones els dies dels temporals més grans (o sigui una zona d'evident risc) sigui considerat de domini públic. Ara sabem fins a on arriben les ones en un del temporals més grans i hem pogut comprovar com aquesta zona està ocupada per hotels i carreteres. I prest també per nous passeigs marítims.

Però ara, i donat que tenim els hotels a damunt les platges i es veu el risc de quedar sense arena, s'aixequen les veus que volen recuperar el paisatge d'abans. Ràpidament han acudit els fons públics per a protegir la indústria turística. El Ministerio de Medio Ambiente s'oblida de com funciona el litoral i vol treure arena del fons de la mar per abocar-la a sobre la platja (de fet una vella reivindicació dels hotelers, que ara han trobat una bona excusa per a tornar a demanar la regeneració). Aquesta actuació no farà més que crear la falsa imatge que tot torna a estar com abans i, d'altra banda, pot ser innecessària, ja que a molts de llocs la mar tornarà en poc temps a portar l'arena que s'ha perdut. L'extracció generarà un impacte brutal al lloc on es faci (que no es veurà perquè quedarà sota l'aigua) i pot afectar seriosament les praderies de Posidonia, la pèrdua d'aquestes praderies es pot considerar irreversible donat el seu lentíssim ritme de creixement. Les comunitats de Posidonia són la font natural d'arena, a més les seves restes actuen esmorteint l'energia de les ones i evitant l'erosió de les platges. Per tant la regeneració amb arena del fons del mar és una amenaça per a les pròpies platges i de la qual patirem el efectes en els propers anys. La defensa de la indústria turística hauria ser justament abandonar aquesta idea.

El nostre litoral necessita un altre tipus de gestió. Una gestió que estigui basada en el coneixement de com funciona el litoral, i en el reconeixement que és un sistema vulnerable i flexible. Difícilment podem mantenir les platges fent exactament el contrari del que necessiten: urbanitzam o asfaltam el magatzem d'arena (les dunes); fiquem retroexcavadores a sobre d'un dels llocs amb un equilibri més fràgil (les platges); retiram les restes de Posidonia quan justament és la defensa que té la platja de les onades; i ara destruirem les praderies, que és on es genera l'arena que després arriba a la platja. Tot sembla una mena de pla fet al revés: dissenyat per a carregar-se el principal recurs turístic, i sobretot el nostre patrimoni natural. Fa falta un canvi radical de la gestió, amb plans i sistemes basats en com són en realitat les platges i no en com voldríem que fossin, on tenen responsabilitat gairebé totes les administracions, i especialment els ajuntaments, que són els que en treuen més profit en forma de concessions, i són responsables de la neteja i de la retirada de restes de Posidonia. I sobre totfa falta tranquil·litat davant d'un temporal, que va ser molt fort, però del qual ara podem empitjorar el efectes fent actuacions tan perilloses com la regeneració artificial amb arena del fons del mar.