No m'agrada viure esdeveniments suposadament històrics perquè molts temps abans t'ho recorden constantment i et fan sentir una obligada emoció.
Reconec que en el meu cas és molt difícil que qualque decisió econòmica o política em provoqui sentiments positius però, tot i així, vull deixar clar que en el cas de pesseta/euro ho he intentat de bon de veres. És evident que els grans plantejaments macroeconòmics se'ns escapen a una gran majoria però això no vol dir que ningú pugui jutjar la conveniència d'aquest fet, la cursileria de l'acomiadament de la pesseta i tota una parafernàlia "amb la gran excepció dels anuncis de los Garcia" que, almanco a mi, m'ha arribat a afartar.
Ara ens hem de sentir més europeus, un agermanament econòmic que en el terreny polític ha fet aigua per tots els costats, però ja se sap que el que mana sempre és la pela, o millor dit ara serà l'euro. I com és qüestió de tornar-se europeus, n'hi ha que no perden el temps i a les festes ja han fet els deures. Aquesta és l'única explicació convincent que vaig pensar després de llegir a la premsa "l'experiència en directe hauria estat massa aterridora" sobre el vídeo de les dones del PP i els seus fills. Jo tenc un fill i sincerament no m'havia adonat que aquest és un país on es fomenta la natalitat i es protegeixen de debò "i no sobre el paper" el dret a fer feina i a tenir fills.
M'imagín que efectivament les dones que sortien a la filmació no han tingut gaire problemes després de la seva maternitat encara que tots sabem que el deure d'un polític, i ministre per més senyes, es vendre cada quatre anys FUM!
