Zeitgeist és un substantiu alemany que serveix per descriure el clima intel·lectual, moral i cultural d'una era. Aquesta és la definició que han fet servir els responsables del portal d'internet Google, per fer públiques les estadístiques sobre les paraules més buscades a internet. Aquest tipus d'estadístiques ja comencen a ser força habituals, sobretot quan s'acosten aquestes dates o quan en passa alguna de grossa, com la de l'onze de setembre d'enguany. Resulta que aquest, el de les paraules més buscades, ha esdevingut un dels indicadors que s'han afegit a la llarga llista dels que serveixen per mesurar el zeitgeist, l'esperit dels temps actuals. Naturalment, aquest esperit varia d'un portal a l'altre, de tal manera que hom pot parlar d'esperit dels temps d'acord amb el portal tal o qual, de la mateixa forma que les lectures de l'evangeli que es fan a missa, acostumen a identificar qui l'ha escrit. Tenc a la vista els zeitgeist de l'any 2001 segons Lycos i, naturalment, segons Google. D'entrada els he de confessar que, ben enfora de qualsevol pretesa neutralitat, m'identific molt més amb el segon que amb el primer i, quedi clar que en aquesta preferència no hi ha tengut cap influència el fet que Lycos sigui, d'una manera o l'altra, de Telefónica. La diferència ve marcada, sobretot, pels tres primers termes en cada una de les llistes: així a la de Google el primer és Nostradamus, el segon és CNN i el tercer és World Trade Center. Per contra, a la de Lycos, els tres primers són Dragonball, Britney Spears i Napster. Osama bin Laden és la primera referència als fets de setembre i no apareix fins al cinquè lloc, World Trade Center n'ocupa el vuitè i Nostradamus el novè. La qual cosa sembla més aviat un barroer intent de desviar l'atenció del que ha estat tràgicament rellevant el passat any, tret és clar que la majoria d'usuaris de Lycos siguin adolescents que encara no han acabat d'abandonar la infantesa.
I és que, fet i fet, a força de sentir-ho dir a tort i a dret, m'he arribat a creure que l'any 2001 va començar l'onze de setembre, tot i que, ben al marge de sensacions personals, qui se'n recorda del que ha passat enguany abans de l'atac a les Torres Bessones i al Pentàgon? Després d'haver gastat rius de tinta, de saliva i una gran quantitat d'energies sobre quan era el canvi de mil·lenni i si l'oblidat efecte 2000 podria acabar amb l'actual forma de civilització, va resultar que n'hi hauria hagut prou a esperar una mica per adonar-se de la tossudesa que tenen els fets de no coincidir amb cap xifra rodona. I al bell mig d'aquesta nova situació, plena d'incerteses i interrogants, només hi mancava l'aparició estel·lar de Nostradamus, deguda a una broma macabra que es va estendre com les millors llegendes urbanes, però que va alimentar d'una forma espectacular el cantó de superstició i credulitat que, en condicions normals, tenim força ben reprimits. Així doncs, l'esperit d'aquests temps, segons Google, està a cavall entre Nostradamus i CNN, la cadena americana que emet informació de manera continuada, les vint-i-quatre hores del dia i d'abast global.
Si algú pensa que aquesta interpretació del zeitgeist d'enguany segons Google és poc seriosa, té l'alternativa de considerar la de Lycos, però això el duria a un zeitgeist situat entre Dragonball i Britney Spears (una cantant). Sens dubte té connotacions molt més interessants, però, com els ho diria, encara que els pugui semblar una incoherència o un contrasentit, per evadir-me de la realitat ja fa estona que vaig descobrir que m'anava molt millor la mateixa realitat, això sí, la propera i quotidiana.
