L'estudi comparatiu que ha fet un equip del PSM entre els pressuposts de Malta i els que necessitarien les Illes Balears en cas de ser un Estat independent revelen el que ja tothom sospitava: només analitzant les coses tal com estan ara mateix, la capacitat inversora pública seria molt més gran, fins i tot si els illencs pagassin menys imposts. Aquest marc es fa sempre des de la perspectiva que Malta s'integrarà aviat dins la Unió Europea, i que les Balears passen a formar part de l'àrea euro d'aquí a pocs dies. Per tant, el que està en joc no són independentismes, ni confrontacions directes amb Madrid. Aquí el que de veritat importa és aconseguir que Brussel·les reconegui els fets insulars (i Malta hi pot jugar un gran paper) i que aquest reconeixement es transformi, qualque dia, en una decisió del Parlament Europeu de concedir un estatut especial a les illes d'Europa. Això implica el reconeixement de la seva situació: no poden ser sotmeses a espoliacions fiscals per les metròpolis, i han de rebre ajudes en infraestructures, energia i transport. També han de ser sobiranes a l'hora de poder admetre o denegar l'entrada de més residents per una simple qüestió d'espai habitable. I aquesta hauria de ser una de les batalles fonamentals dels propers anys: Europa ha de ser conscient de les problemàtiques insulars. Li interessa moltíssim aconseguir-ho. Passar de ser potència econòmica (com és ara) a potència política només s'assolirà a partir del reconeixement de realitats especials. I aquestes realitats primer seran les illes, però després seran països no europeus els que s'acostaran a l'àrea de l'euro, capaç de conjugar el desenvolupament econòmic amb el suport a les diferències geogràfiques i, al capdavall, polítiques.