El nacionalisme, altrament dit catalanisme o mallorquinisme, ha tengut sempre un component de civisme que l'ha fet exemplar. No hem estat gens hàbils a expressar aquest convenciment, no hem sabut mostrar als que han vengut a residir al nostre territori la dimensió de compromís modernitzador que té el nacionalisme per a nosaltres. El nacionalisme a Mallorca (o el regionalisme o el mallorquinisme en parlar del primer terç del segle XX) és una ideologia que s'interroga molt sobre la modernització de la societat, una modernització que no es limita al camp de l'economia i vol arribar, fins i tot, a la pròpia mentalitat social. Aquesta forma de pensar el nacionalisme la compartim amb els catalans i els valencians, compartim la tradició de pensament i les ganes de ser més sobirans. Dit així, el nostre nacionalisme, un nacionalisme inclusiu, sembla políticament correcte, fins i tot exportable, adaptat al nou segle, compatible amb la nova realitat política en construcció que es diu Europa. És més, alguns sectors d'aquest nacionalisme s'han mostrat disposats en més d'una ocasió a participar de forma notable en la construcció de l'Estat liberal espanyol. I ho han fet. Hi ha historiografia abundant que parla i interpreta l'aportació catalana sigui en forma de ministres o en clau d'estratègies. Hi ha exemples més recents que s'han dedicat a garantir la governabilitat d'Espanya. El debat ara està a saber si això ha pagat la pena. Duim cent anys ja fent aportacions i les més sucoses en els darrers quaranta. Aquestes aportacions fiscals deuen ser les que més han interessat l'actual classe governamental espanyola que ara ens vol conduir a un carreró sense sortida.

Ho han assajat amb la transferència de la sanitat, i després ho faran amb la mateixa organització territorial de l'Estat: sols una nació i la resta són regions. El Govern espanyol del PP és el primer a violar la Constitució del 1978 en no considerar les autonomies com a part corresponsable de l'administració de l'Estat. Com es pot gestionar la sanitat sense que ens hagin retornat els recursos que són nostres? Sols una mentalitat estranguladora pot presentar la transferència sanitària en termes de tot o res.

D'aquesta actitud que ja coneixíem en la dreta espanyola ara en diuen patriotisme constitucional. Nacionalisme espanyol en definitiva amb tots els vicis de sempre.

Primer vici: és un nacionalisme que no té en compte la diversitat lingüística i cultural.
Segon vici: és un nacionalisme que no indica cap camí per manejar-se en una societat multiidentitària i de cada cop més.
Tercer vici: és un nacionalisme alimentat de fantasmes preconstitucionals.
Quart vici: és un nacionalisme no homologable a l'Europa que reforma constitucions: Alemanya, França, Itàlia, Suïssa.
Cinquè vici, el més horrorós de tots: és un nacionalisme practicat per gent que no ha nascut per al diàleg.
I és que als espanyols hi ha una cosa que els causa gran pànic: parlar de l'estructura territorial de l'Estat. Han construït Espanya de tal manera que n'hi ha que no ens hi trobam gens a gust perquè l'han omplida de tabús. Avui em resulta difícil donar els Molts d'anys com tenc per costum en escriure la col·laboració de la setmana de Nadal. Per això, amb Espanya, Pocs anys!