Dilluns passat va néixer un ens pomposament anomenat Real
Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, sota
la presidència honorífica de qui fins no fa gaire festejava la
model noruega Eva Sannum. Els que s'oposaven a aquesta relació
farien bé de reflexionar sobre si el príncep d'Astúries no estaria
més ben entretengut amb els encants de la nòrdica que no
patrocinant aquesta maquinària de lobby de les empreses espanyoles
que volen dictar la política exterior i la de defensa.
Al Patronat de l'Institut hi ha els tres expresidents de la
democràcia (Suárez, Calvo-Sotelo i González), representants dels
ministeris d'Economia, Defensa, Educació i Exteriors, i
representants de les empreses Cepsa, Casa, Indra, Seat, Renfe,
Telefónica, Zeltia i Prisa (heu llegit bé: Grupo Prisa). L'Institut
Elcano tendrà un pressupost de 460 milions, dos terços dels quals
són aportacions de les empreses. Per posar-se al timó d'aquest
portaavions ningú millor que Eduardo Serra, expert en promiscuïtats
polítiques (ha servit a governs d'UCD, del PSOE i del PP) i exemple
perfecte del pas continuat per les portes giratòries que separen la
gran empresa dels càrrecs polítics: ara faig de secretari d'Estat o
de ministre, ara faig de president de Cubiertas y MZOV,
Peugeot-Talbot o Airtel. Sempre, per descomptat, al servei dels
mateixos interessos (els d'Espanya, volia dir, no sigueu
malpensats). L'objectiu confessat de l'Institut Elcano és el de
«coordinar les distintes iniciatives de l'administració pública i
les empreses, fins ara disperses, per servir de fòrum de pensament
i reflexió i per a la projecció exterior d'Espanya». Si les
proporcions de finançament es mantenen, la política exterior del
país podria ser fixada, a partir d'ara, en una tercera part des
dels poders públics i en dues terceres parts des del que alguns
pietosament anomenen la «societat civil». Els estatuts detallen, de
manera gairebé pornogràfica, els avantatges que aconseguiran les
empreses de la participació en l'invent. Tradueixo literalment, a
partir de la premsa: «Esmorzars o reunions reservades amb líders
polítics estrangers que visiten Espanya..., accés a butlletins
d'informació reservats, accés a seminaris bilaterals que analitzen
les relacions entre Espanya i un país concret...». És a dir, que
l'Institut serà mig un think tank (un centre de difusió d'ideologia
al servei de les corporacions), mig una fira de mostres permanent
per a privilegiats.
El currículum d'Eduardo Serra, a més a més, és tota una garantia
que posarà els seus 460 milions al servei de la pau mundial. Com a
ministre de Defensa, va ser un partidari enfervorit de l'augment de
les despeses militars. Per sintetitzar la seva gestió en una xifra,
assenyalarem que la investigació militar va multiplicar-se per sis
entre 1996 i 1999 (el seu mandat) i que va arribar a significar, al
final del període, un 54% de la despesa total en investigació. No
ens ha d'estranyar, així, que entre les empreses del Patronat de
l'Institut Elcano hi hagi Casa, la primera empresa armamentística
espanyola, i Indra, líder en el sector d'equips electrònics de
defensa. Perdonau-me si som repetitiu, però el nostre príncep
estaria molt més bé entre els braços d'una noruega (o d'una
dominicana, tant se val) que fent d'agent comercial dels que volen
col·locar destructors i fragates als governants de qualsevol país
d'Àfrica, d'Àsia o d'Amèrica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.