Dilluns passat va néixer un ens pomposament anomenat Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, sota la presidència honorífica de qui fins no fa gaire festejava la model noruega Eva Sannum. Els que s'oposaven a aquesta relació farien bé de reflexionar sobre si el príncep d'Astúries no estaria més ben entretengut amb els encants de la nòrdica que no patrocinant aquesta maquinària de lobby de les empreses espanyoles que volen dictar la política exterior i la de defensa.
Al Patronat de l'Institut hi ha els tres expresidents de la democràcia (Suárez, Calvo-Sotelo i González), representants dels ministeris d'Economia, Defensa, Educació i Exteriors, i representants de les empreses Cepsa, Casa, Indra, Seat, Renfe, Telefónica, Zeltia i Prisa (heu llegit bé: Grupo Prisa). L'Institut Elcano tendrà un pressupost de 460 milions, dos terços dels quals són aportacions de les empreses. Per posar-se al timó d'aquest portaavions ningú millor que Eduardo Serra, expert en promiscuïtats polítiques (ha servit a governs d'UCD, del PSOE i del PP) i exemple perfecte del pas continuat per les portes giratòries que separen la gran empresa dels càrrecs polítics: ara faig de secretari d'Estat o de ministre, ara faig de president de Cubiertas y MZOV, Peugeot-Talbot o Airtel. Sempre, per descomptat, al servei dels mateixos interessos (els d'Espanya, volia dir, no sigueu malpensats). L'objectiu confessat de l'Institut Elcano és el de «coordinar les distintes iniciatives de l'administració pública i les empreses, fins ara disperses, per servir de fòrum de pensament i reflexió i per a la projecció exterior d'Espanya». Si les proporcions de finançament es mantenen, la política exterior del país podria ser fixada, a partir d'ara, en una tercera part des dels poders públics i en dues terceres parts des del que alguns pietosament anomenen la «societat civil». Els estatuts detallen, de manera gairebé pornogràfica, els avantatges que aconseguiran les empreses de la participació en l'invent. Tradueixo literalment, a partir de la premsa: «Esmorzars o reunions reservades amb líders polítics estrangers que visiten Espanya..., accés a butlletins d'informació reservats, accés a seminaris bilaterals que analitzen les relacions entre Espanya i un país concret...». És a dir, que l'Institut serà mig un think tank (un centre de difusió d'ideologia al servei de les corporacions), mig una fira de mostres permanent per a privilegiats.
El currículum d'Eduardo Serra, a més a més, és tota una garantia que posarà els seus 460 milions al servei de la pau mundial. Com a ministre de Defensa, va ser un partidari enfervorit de l'augment de les despeses militars. Per sintetitzar la seva gestió en una xifra, assenyalarem que la investigació militar va multiplicar-se per sis entre 1996 i 1999 (el seu mandat) i que va arribar a significar, al final del període, un 54% de la despesa total en investigació. No ens ha d'estranyar, així, que entre les empreses del Patronat de l'Institut Elcano hi hagi Casa, la primera empresa armamentística espanyola, i Indra, líder en el sector d'equips electrònics de defensa. Perdonau-me si som repetitiu, però el nostre príncep estaria molt més bé entre els braços d'una noruega (o d'una dominicana, tant se val) que fent d'agent comercial dels que volen col·locar destructors i fragates als governants de qualsevol país d'Àfrica, d'Àsia o d'Amèrica.
