Per quins cinc sous

Com han denunciat des del sector discogràfic local, l'omnipresent campanya Aquí i ara, llançada per l'uemita Consell Insular de Mallorca, en la seva versió audiovisual s'acompanya d'una banda sonora amb música de regust americà. Probablement no hi ha en tota l'illa músics per aquest afer o si n'hi ha no cobren el que toca o, simplement, s'ha fet el que tocava perquè era el millor que es podia fer en una anunci d'«Allà i ara». Per mi que grinyola bastant aquest forçat ensamblatge.

Si el Consell és el màxim poder executiu d'Unió Mallorquina, l'executor més ben situat és el president del Parlament, senyor Morales. I, si no ho creis, demanau-ho a qualsevol dels emprenyats parlamentaris de l'oposició i sabreu qui és el més executiu del legislatiu. Idò, com sabeu, don Maximilià també és nacionalista d'afiliació i se'l suposa responsable del regal que el Parlament envia cada any als periodistes. Enguany, aquest «arguinaldo» que ens fa diferents a la resta de balears, en general, i més diferents encara d'uns quants, en particular, és un hermós aiguafort del pintor Rafa Forteza, estampat a dos colors, numerat i signat. Una petita joia en l'estil de la litografia de Maria Carbonero que ens enviaren l'any passat. La sorpresa "per dir-ho de qualque manera que soni creïble" no resideix en l'opció del pintor, tan bo com qualsevol altre dels bons que tenim per les illes, sinó en el lloc on s'ha anat a fer: les Escaules (Girona). Igual que en el cas anterior, deu ser per qualque cosa, però, a dir ver, no sé quina.

(*) D.C.V.B.: Locució que ve d'un ús medieval que comdemnava a pagar cinc sous aquella persona que donava un consell no demanat o que es ficava allà on no el demanaven.