Per primera vegada en les seves vides, els ciutadans de l'Estat espanyol toquen moneda forta. A partir d'ara començarà a existir la consciència que formam part d'una potència econòmica, la vella Europa. Enterrats queden, per sempre, els vells temps de les misèries, de la pessetona patint les envestides internacionals i, el que és més important, dels complexos d'inferioritat d'èpoques recents. Però la pertinença a l'àrea de l'Euro no és garantia de seguretat permanent. Europa és una indiscutible potència econòmica, però encara no és una potència política capaç de fer ombra als Estats Units. Els països de l'àrea Euro patiren la desolació moral o física fa només seixanta anys. França fou derrotada per Alemanya, que acabà destruïda per les bombes. Holanda i Bèlgica foren països ocupats. Àustria perdé la guerra, una guerra que Itàlia començà en un bàndol i acabà en l'altre. I l'Estat espanyol... sota Franco, amb un milió de morts, empresonats i exiliats. Mentre, els Estats Units sorgiren de la Segona Guerra Mundial com una potència capaç de reconstruir Occident. L'Europa actual és filla d'aquesta reconstrucció, però sempre supeditada als designis de la Casa Blanca i de les multinacionals nord-americanes. Per tant, el futur de l'euro no és només econòmic, sinó també fortament polític.