A la reforma educativa precedent a l'actual LOGSE, l'anomenada Llei general d'educació de principis dels setanta, s'introduïa la denominació de mestres i professors. Els professors eren els de secundària i els mestres els de primària. El nom no fa la cosa, tanmateix. Actualment la qüestió és més de caràcter laboral que nominal. I això ja és més empipador.
Resulta que segons el calendari d'implantació de la LOGSE, es contemplava un període de transició de deu anys en el qual els docents de primària i de secundària compartirien docència en el primer cicle d'ESO, és a dir primer i segon cursos. Però a partir del curs passat, només professors de secundària havien d'impartir el primer cicle d'ESO. El quid de la qüestió és que si els professors de secundària no podem presentar-nos a oposicions ni a places de primària perquè és considera negatiu per als estudiants de magisteri; per què, havent-hi molts llicenciats a l'atur, els diplomats universitaris continuen ocupant places de secundària? De fet, actualment, de cara a la docència, té més sortida magisteri que segons quines llicenciatures, a causa de l'espectacular creixement de població escolar en edat infantil. Però, del tema que plantejam, ni la Conselleria ni els sindicats no fan res per solucionar-lo i això és deu a afavoriments il·legals a un col·lectiu en detriment d'un altre. Un exemple de les moltes irregularitats que l'administració, entre els seus empleats, consenteix i encobreix.
