Ara, el director d'un museu suís pretén que la UNESCO el recolzi en la seva proposta de reconstruir els dos budes gegantins de Bamiyan, que els talibans convertiren en pols i pedreny, en una de les seqüències prebèl·liques més il·lustratives de la manera de relacionar-se amb el passat i amb el futur. La qüestió no és simple, i si servidor la du a aquest racó de diari és més per exposar dubtes que no per emetre qualsevol cosa semblant a un veredicte "d'inutilitat irrevocable, d'altra banda. Preguntem-nos, per exemple, què passaria ara si un ciutadà ics calàs foc al Guernica de Picasso. Posem que no en quedàs més que fum i que el fum ja s'hagués aspergit per l'atmosfera, de forma que no se'n pogués capturar ni l'olor. Quina seria la reacció de les persones cultes i sensibles? Omplir l'espai que ara ocupa amb una còpia exacta? Mira que ho dubt. Però, en qualsevol cas, és ben segur que s'avisaria tothom que es tracta d'una còpia, no d'un original ja fet fum. Assumpte complicat, d'altra banda: Orson Welles hi dedicà una pel·lícula, Fake, que pretenia omplir-nos d'interrogants, neguitejar-nos. I, com és normal, ho va aconseguir: sempre aconseguia el que es proposava, a pesar dels productors i d'ell mateix, per això era un geni. I nosaltres, que no ho som, què hem de fer amb la idea del director del museu suís? Hi ha vegades que hom beneeix no estar obligat a prendre certes decisions, perquè, siguin quines siguin, sempre estaran mal preses. Per això es viu millor a l'oposició: pots exigir que duguin el metro de París a Ariany i et quedes tan tranquil. En el cas dels budes gegants, què m'agradaria, a servidor? Idò que no tocassin res. El patrimoni és testimoni de la història, cert, però allò que no se m'havia acudit és que, de la mateixa manera que el buit juga un paper clau en l'escultura, també el juga en el patrimoni. El buit de les escultures és part del patrimoni afganès i de la humanitat perquè simbolitza i explica millor que qualsevol monument una etapa històrica, l'etapa de la destrucció de valors que una part de la humanitat encara no ha fet seus. Però no ens hem d'escandalitzar tant: pensem en el buit que deixaren les murades de Palma, a càrrec de les forces polítiques més progressistes del moment. En nom del progrés, cert, però el buit existeix. I, total, fa quatre dies.