Potser és greu el que em passa aquestes darreres setmanes: dels
esdeveniments internacionals em crec poca cosa. Ja ho sé i els que
em coneixeu també ho sabeu, no som dels més crèduls i innocents,
jo. I no ho faig a posta, paraula, el que passa és que un ja ha
rebut tants cops d'escodra que... O sia, a veure, si mitjançant els
satèl·lits aquells dels nassos poden llegir punt per punt la
matrícula del meu cotxe, la graduació de les meves ulleres, a la
perfecció el número que gast de sabates, si amb els censors tèrmics
dels seus avions espies poden saber a quin foradet hi ha un eriçó
que espera la nit per sortir a pasturar, un ratolí que no sàpiga
retenir la respiració o no hi pensi, com és possible que encara
ara, setmanes i setmanes, no hagin sabut trobar l'Ossama Ben Laden
i tot el contingent de tropa que lògicament l'acompanya i
protegeix?
Hem de voler saber pensar que aquest individu malaltís i
milionari coordina de qualque manera la seva defensa supervivencial
ara com ara, no es tracta d'un «home blau» enterrat dins l'arena i
respirant per una canya, amb una escopetona d'un sol tret per única
arma. Telèfon? Senyals de fum? Carandines de pedres dins la pols
del desert? I venga, la CIA al manco aparentment, fent de bell nou
(avui, 3-12-01) un ridícul similar al de l'11 de setembre, quan els
donaren tanta carn per tan poc barram efectiu. I ja poden oferir
milers de milions d'euros perquè algú doni pistes sobre la seva
ubicació, tanmateix, pens, els ianquis juguen de farol, saben a la
perfecció que no els hauran de pagar, aquests doblers. En primera
perquè, si qualcú ho sap on és, necessàriament hi ha d'estar
implicat, ha de ser dels seus, i els traïdors no solen sobreviure
més que res perquè Roma no paga a traïdors, però també a
conseqüència que, arriba un moment dins l'àmbit de la desesperació,
que no hi ha doblers que hi valguin, sols es tracta de morir o
matar. O el pitjor: de morir o morir. Han d'estar molt cremats per
arribar a això i hi estan amb tota evidència.
Però tornem a allò que jo insinuava al títol: i si en realitat
no el volen angospar? Perquè? Home, perquè si no el tenen, tant pot
ser aquí com allà com allà deçà. I branca al «micu»!, que diu un
amic català principatí. I d'aquesta podran finiquitar la feina
incomprensiblement inacabada a l'Irak de Sadam Hussein per exemple,
mentre els excedents de bombes i míssils es van gastant de manera
harmònicament continuada per a més goig i ganàncies de les
fàbriques d'armes dels EEUU, que pel vist, llegit i escoltat, varen
ser les primeres aboquinadores de dòlars per a finançar la campanya
electoral del senyor Bush, encara que aquí i ara i observant les
rabioses ganes de brega del senyor Aznar, potser no sia
políticament correcte sortir amb aquestes.
Sí, amb tota evidència, el greu fet, la barbàrie de les Torres
Bessones exigeix justícia, investigació, científica, freda recerca
de motivacions específiques del perquè de tot plegat per evitar-ho
en un futur de bell nou. Però resulta que ningú en parla de
justícia. I la CNN manco que ningú. De venjança a dojo es parla. De
tribunals militars a porta tancada sense possible assistència
d'advocats triats pel reu es parla. De detencions de personal
considerat CULPABLE potser sense cap possibilitat de demostrar el
contrari es parla. D'informació censurada, amagada, manipulada,
barroerament pastada per «no ferir susceptibilitats», evitar estats
d'ansietat del personal gringo es parla. De penes de mort per
afusellament a l'alba es parla.
Ara mateix, les 3'45 de l'horabaixa de dilluns 3"12"01, acab de
sentir per la ràdio que Sharon ha bombardejat amb míssils apache
llocs estratègics de la ciutat de Gaza, en «revenge» dels morts
pels assassins suïcides d'ahir. N'ha amollat un bon enfilall.
S'ignora encara el nombre de víctimes civils i de les altres, però
vaja, no era confeti el que havien tirat els helicòpters. He anat
totd'una a la televisió. Per TV3 ho donaven. Edificis en flames.
Explosions a balquena. Les meves mans suaven i això sols em passa
en molt comptades ocasions. Està ben clar: algú ha perdut
l'oremus.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.