El patinet revolucionari

L'Ajuntament podria organitzar una festa colenda, amb pagesetes i rebossillos, gegants i fabiolers, murtra i alfabeguera, gegants i caparrots, personatges de rondalla i de Disney, com els que es podreixen dins les propietats d'un parent d'un regidor de Palma, després d'haver tornat a desfilar, com un plat de faves rescalfades, per les popularíssimes festes de Son Ferriol o de Sant Jordi. Però tornem a la festa, també hi anirien les primeres autoritats de la ciutat, enramellant amb cintes amb la senyera, amb pegats blaus o morats, i la bandera que duen al cor "rojo i gualda" el recorregut inicial d'aquesta enèsima meravella de la ciència i de la tècnica, que si calgués haurien fet pràctiques d'equilibri qualcant, a les fosques per Son Pardo, d'amagat de dona Maria Antònia, no fos cosa es volgués apuntar a la bauxa, damunt el cabriol que, adhoc, el regidor d'esports s'hauria autollogat per això de no fer les miques fora del propi plat. I fins i tot, pagarien una petita comissió a en Toni del Olmo, no perquè els rellogàs les hamaques "que ara tanmateix a Can Picafort no les poden fer servir perquè fa fred però serien un poc incòmodes per seguir l'esdeveniment i no n'hi hauria per tothom" , sinó per manllevar-li l'assessor d'imatge de la processó de Santa Margalida, que sempre queda pomposa. I qui sap si també es podrien organitzar uns petits jocs florals on els intel·lectuals in-orgànics de la ceba o del porro, que a vegades, segons com i on escriuen no s'acaba de conèixer bé "és a dir, aquells que, entre altres coses, no han acabat mai d'organitzar la seva obra i ningú no els ha besat la mà en públic, la qual cosa fa que es trobin més que legitimats per esperonejar a dreta i esquerra, sobretot cap a l'esquerra " on les mitges veròniques són més aplaudides" ; però que d'amagat els han passat la mà per l'esquena, no perquè fossin ells, ni per comprar-los la paraula o el silenci "que a vegades és més car" sinó perquè tenen la millor espinada que mai no s'ha imaginat als Països Catalans i a l'Espanya dels pasdobles. Idò aquests intel·lectuals sense projecció exterior restarien molt autocomplaguts que els fessin mantenidors de l'esdeveniment i qui sap si podrien anar al costat de JM Rodríguez que megàfon en mà "llogat a preu de canari jove, en secret però, a en Tolo Güell, no fos cosa que el d'en Càmara estàs rovellat o els fes un sabotatge" tot fent veure que miren pel poble i que no tuden els doblers en vats de llum i de so, idò de tal manera "com un don Quijote i Sanxo Panza postmoderns", podrien, avançat Avingudes amunt, Avingudes avall, debanar el discurs i espargint, per orgasme de la multitud els fulls llegits, que serien recollits entre empentes i estirades de cambuix, tot confonent-ho amb les lletres de les cançns d'en Sergio Dalma. Però justament Palma es troba amb les butzes a l'aire i, encara no han acabat a un cap, i ja es tornen a posar-la a sargir per l'altre i les campanes han deixades de sonar, per competència deslleial amb els compressors i les excavadores. I tanmateix, ajornar-ho no seria possible perquè a partir del setembre qui ve "segons fonts ben informades i que mai no s'erren" no hi haurà una data buida per a donar a bast a tanta inauguració, ni forn que pugui fer mitja dotzena de coques en verdura, per convidar els quatre incondicionals que ho anassin a veure. I tampoc no seria molt estètic perquè es veu que aquest patinet aniria molt a la quantra d'aquestes faraòniques obres ja que reduiria els problemes d'espai dels cotxes i llavors què en faríem amb tant d'aparcament subterrani "criar-hi xampinyons?" tudat. I tal vegada tampoc no seria possible perquè moltes vegades aquests invents són com a bombolles de sabó.