Quan el Mallorca fou eliminat de la Champions League, un comentarista de ràdio assegurava sense immutar-se que ja li havia agafat el gust a això de la Lliga de Campions, i que ara la UEFA realment semblava poca cosa.

Després d'haver vist el paper del Mallorca a una UEFA que «se'ns quedava petita», supòs que s'haurà adonat de la desafortunada anàlisi.
Tristament, la mentalitat «bufa» del comentarista resumeix prou bé el provincianisme d'aquesta terra, que tant ens ha perjudicat històricament.

Ens emprenyam quan Madrid ens tracta com a «provincias», però jo qualque vegada em deman si som alguna cosa més. Només com exemple, el futbol n'és una bona mostra. El Mallorca juga un grapat de partits fora d'Espanya, i resulta que alguns dels comentaristes destinen més temps a parlar del seu viatge i la destinació que del mateix rival. Es veu que per ells, la novetat ha estat visitar una ciutat europea. Però sembla que els comentaristes no són els únics sorpresos quan surten de l'Illa. El cònsol espanyol a Txèquia s'hagué de mobilitzar quan arribà el Mallorca a Praga, ja que alguns directius no tenien passaport o el tenien caducat. Devien pensar que si es penjaven un bon abric i un puro a la butxaca, els posarien directament l'estora de les autoritats.

No crec que cap dels directius del modest rival del Mallorca, que juga (i segueix jugant) a una competició que «ens queda petita», hagin hagut de donar-se a conèixer d'aquesta forma només arribar.

El Mallorca ha quedat fora d'Europa. Tanta de sort que cap cronista dels que al·lucinen quan viatgen hagi gosat titular al més pur estil britànic, «Europa es queda sense el Mallorca». La realitat és que aquells que s'oblidaven del passat recent a les cavernes futbolístiques han rebut una lliçó d'humilitat que no ve gens malament. Però ja no parl només de futbol, sinó del provincianisme imperant. A l'època de la crisi de valors i models, el futbol és un llenguatge prou vàlid (potser l'únic que entenen alguns) per fer reflexionar la societat. I per tant, a la Mallorca de l'opulència i la curtor, que també ha oblidat el seu humil passat recent, li calen lliçons d'aquest estil. Quedar fora d'Europa o esdevenir definitivament una destinació patètica és una amenaça més real del que es pensen aquells qui com a objectiu estratègic i prioritari de la seva empresa senyalen «canviar el Mercedes cada dos anys» i mentrestant remuguen per l'ecotaxa.

Aquests dies membres del Govern són per Malta. Que demanin per allà quins resultats comercials ha tingut l'encimentada general d'aquesta illa mediterrània.