Després que durant els últims mesos havíem assistit a una certa crispació del debat sobre la immigració, propiciada per les sortides de to i les lamentables declaracions d'algun polític, afortunadament s'està tornant a la racionalitat.
La importància d'aquest fenomen social exigeix que els responsables polítics l'afrontin amb seny i rigor, i amb una gran sensibilitat, amb l'objectiu de donar-hi respostes eficaces, i evitant sempre fomentar l'alarma social i les actituds intolerants. L'editorial del Diari de Balears de dia 11 de novembre recollia molt encertadament aquesta perspectiva quan, en referir-se a la campanya per l'empadronament dels immigrants anunciada pel Consell de Mallorca, afirmava que «l'única cosa que fa el Consell és assumir una realitat que en cap cas es pot canviar, ja que la immigració extracomunitària és un fet que ve determinat per les necessitats del mercat i per les moltíssimes construccions i obres que s'han fet en els darrers anys».
És per aquí que hem d'anar. Com a representant del PSM al Fòrum de la Immigració de Mallorca, puc assegurar que en aquest àmbit de debat d'entitats socials, associacions d'immigrants, ONG, sindicats i partits polítics, aquesta perspectiva fa molt temps que es té plenament assumida. Vaja, mai no ha estat d'una altra manera. Qualsevol que treballi amb la immigració, ja sigui de manera professional o des de la societat civil, sap que l'únic camí possible per afavorir la cohesió d'una societat cada cop més plural i complexa com és la nostra, és facilitar la integració social, econòmica, cultural i lingüística dels nouvinguts. I això exigeix, en primer lloc, que el diagnòstic de la realitat sigui objectiu i rigorós. Si començam amb una lectura equivocada de la realitat, qualsevol iniciativa naixerà torta. Idò encara n'hi ha, avui, que, erròniament, segueixen relacionant la immigració extracomunitària amb la saturació urbanística i l'increment demogràfic desaforat, quan els experts estan cansats de demostrar-nos que el grup d'immigrants extracomunitaris segueix essent una minoria, en comparació amb la immigració peninsular espanyola i l'europea comunitària, que són l'autèntic bessó de l'increment demogràfic. Encara n'hi ha que s'equivoquen atribuint a la immigració (véngui d'on véngui) el paper de causant de l'excés de construcció quan, òbviament, tota la immigració és una conseqüència del model econòmic.
Per sort, en els àmbits a on realment es treballa amb la immigració, aquestes visions equivocades no tenen cap pes, i el debat sobre la immigració segueix el seu curs des de plantejaments més lúcids i adequats, cosa que es tradueix en l'increment d'iniciatives i projectes concrets. Però és imprescindible que aquesta perspectiva correcta no es quedi sols entre els experts, sinó que sigui, cada vegada més, assumida i compartida per la majoria de ciutadans. I això ens exigeix reforçar la pedagogia, la divulgació i el diàleg social.
