Molt de sentir parlar en contra de la guerra d'Afganistan i molt de predicar pacifisme, però quan veig els anuncis de les juguetes que es fan per televisió m'he quedat, sovint, bocabadada: exèrcits que assalten castells amb «homenets» que moren a l'atac; guerres d'indis i de cavalleria americana; portaavions que llancen míssils i corregudes de cotxes de miniatura per ensenyar els nins a anar a dos-cents quilòmetres per hora. Però on anam amb aquest tipus de juguetes. Què volem fer, militars i corredors de fórmula 1, tal volta? És que no recordau la frase de Rilke: «La pàtria de tot home és la seva infància». I de quina infància estam parlant: exèrcits, maquinària bèl·lica i tot en conjunt lligat a la diversió d'infants que no tenen elements crítics perquè la seva psicologia rebutgi la violència. Al contrari d'això, els objectes més preuats per ells la prediquen. Jo estic indignada i deman que es declarin il·legals totes les juguetes que tenguin la més mínima relació amb la guerra o amb la velocitat per les carreteres. A més, estic segura que els suïcides que atacaren les Torres Bessones de nins jugaren amb avions de plàstic. N'estic totalment convençuda. Com també ho estic que no hi ha terrorista que de nin no hagi jugat amb pistoles de «bromes».