Diuen que si un no vol, dos no es barallen. No ho sé, perquè les agressions poden arribar a esser tan insuportables que no et quedi més remei que tornar-t'hi. El que és ben cert és que si un no vol, dos no s'entenen. I el Govern de Madrid demostra que no es vol entendre amb el Govern de les Balears. Ho dic així, i no el Govern del PP o del senyor Aznar ni el Govern del senyor Antich o del Pacte de Progrés, perquè quedi clar que l'obligació de dos Governs dins l'Estat espanyol és entendre's, sigui quina sigui la ideologia dels seus integrants, perquè tots dos estan, almanco teòricament, al servei de ciutadans espanyols. Que un dels dos es dediqui a agredir sistemàticament l'altre, sense que semblin importar-li els perjudicis que causa a uns ciutadans pel simple motiu que, en exercici de la seva llibertat, han elegit un Govern d'un altre color, no sols no té sentit, sinó que constitueix un estat permanent de prevaricació, una arrogància pròpia de règims feixistes i un escarni de la democràcia. I crec que, davant l'espectacle que Madrid ens està donant des de fa anys en política sanitària, aquests són els termes que més s'adiuen per qualificar l'actitud del, ara sí, Govern del senyor Aznar. En lloc de mirar d'entendre's (que evidentment no vol dir donar la raó en tot a cap de les dues bandes, sinó cercar un acord just i digne), el Govern del PP a Madrid es dedica a enganar vilment els ciutadans de les Balears, als quals ja fa anys que promet arreglar les mancances de la infraestructura sanitària illenca, sense que fins ara hagi complert ni una sola vegada la seva paraula. La seva actitud és tan insolent que obliga a pensar que, si no fos perquè l'hospital de Sant Llàtzer ja estava pressupostat pel darrer Govern socialista i hauria estat massa evident eliminar la partida, aquest hospital encara no estaria construït. Així i tot, han retardat quant han pogut les obres. No han fet la gran reforma de Son Dureta que fa sis anys que tenen anunciada. No han fet l'hospital de Maó, anunciat mil vegades amb gran parafernàlia de timbals i platerets i que els menorquins esperen com aigua de maig. I no hem sabut res més de l'hospital d'Inca, a pesar que hi va haver un acord que l'Insalud només en pagaria la meitat, totalment injust, perquè l'hauria d'haver pagat íntegrament Madrid; però es va fer encara en temps del Govern del PP del senyor Matas, que amb tal de posar-se la medalla abans de les eleccions va estar disposat a pagar (amb els nostres doblers, és clar!) l'altra meitat, compromís que el Govern de Progrés va assumir de grat per força. Tanmateix, no ha servit de res: El senyor Matas no va guanyar les eleccions, l'Insalud no ha fet l'hospital, i el Govern de Progrés no ha aconseguit que els inquers tenguin l'hospital que fa tants d'anys que reclamen. I quan ha arribat el moment de transferir la competència de sanitat, el Govern del PP no sols ens vol carregar 4 pessetes més per litre de gasolina, teòricament per finançar la sanitat, sinó que no vol pagar les infraestructures sanitàries que les illes necessiten (o sigui, que pagarem l'impost de les gasolines per fer hospitals no sé on, però no aquí), i ens volen transferir la competència sanitària encara en pitjors condicions econòmiques que l'educació, que ja va venir infradotada per la incompetència del Govern del PP d'aquell moment a Balears. Davant unes agressions tan descarades, no ha servit de res que la Consellera de Sanitat Aina Salom hagi manifestat prudentment que «no volem que ens regalin res, només que paguin allò que han anunciat tantes vegades i que suposaria equiparar Balears a la mitjana estatal». Ni servirà, perquè el PP no vol equiparar sanitàriament Balears a la mitjana estatal, i la seva feina antibalear li ve facilitada perquè aquí no es crea el que seria lògic i es produiria a qualsevol altra part del món, que és un front unànime de protesta. Aquí, no. Aquí encara hi ha comentaristes que, supòs que pensant practicar una falsa imparcialitat que els fa còmplices de l'agressió, no denuncien l'actitud del Govern de Madrid i donen suport als plantejaments del Govern d'aquí, sinó que afiquen els dos Governs dins el mateix sarró i els donen garrotades indistintament, denunciant, sense esbrinar responsables, que mentre ells es barallen els ciutadans segueixen amb una sanitat insuficientment dotada. Què volen, idò, que no es barallin i que el Govern d'aquí digui amèn a totes les arbitrarietats de Madrid? I aquí hi ha sobretot un PP que encara troba que Madrid s'ha portat bé i parla de fabuloses xifres d'inversió que ningú no ha vist per enlloc. Això ja no és sucursalisme. Això és servilisme abjecte davant els senyors de Madrid. Per acabar-ho d'arreglar, una senyora que a ca seva la coneixen, però que firma com a responsable de sanitat del PP de Balears, i que segons les meves notícies no té més mèrits coneguts que certes relacions familiars, cosa que fa que sigui molt mal vista dins el seu propi partit, es descambuixa intentant desqualificar el Govern i la Consellera de Sanitat dient que en realitat no volen la competència perquè es veuen incapaços de gestionar-la. No serà que Madrid té por que en menys de dos anys de gestió el Pacte de Progrés demostri no ja la seva competència, sinó sobretot la vesània antibalear del Govern del senyor Aznar? A veure si ens entenem, senyora Castillo, que aquest nom, després de la LOU, crec que ja té malfat! (P.S.: Perdonau si pot semblar que he perdut la meva equanimitat i estic emprenyat; però realment hi estic. Sobretot perquè l'emprenyament no s'ha generalizat a tots els illencs, com correspondria després de les agressions de Madrid. On són les preses de postura de les forces ¿vives? de la societat balear? Jesús, quina creu!).