Ningú no dubta que la batalla per Palma serà una de les conteses més espectaculars de les properes eleccions municipals i autonòmiques. El 1999 Joan Fageda guanyà per un estretíssim marge de vots i després de la intervenció de la Junta Electoral. Per tant, aquesta vegada les estirades seran enormes, ja que el PP, en cap circumstància, pot deixar perdre aquesta «joia de la corona». A més, el ciutadà haurà de decidir el futur d'una ciutat que, en poques dècades, ha passat de ser una tranquil·la capital «provinciana» a una urb saturada de cotxes, amb un increment espectacular de la població i, per tant, amb moltíssimes més necessitats d'infraestructures, serveis i equilibri intern. És des d'aquesta perspectiva que s'ha d'entendre que les diferents opcions polítiques han de ser capaces de presentar un projecte global de la «nova» Palma, concebuda com una gran ciutat europea. Per tant, els electors voldran aquest cop projectes ambiciosos. Són conscients que el desenvolupament de la ciutat imposa mà de metge. I mà de metge vol dir grans inversions. Projectes com el soterrament de les vies del tren o el principi de l'autopista requereixen inversions supermilionàries. I ja no parlem de la falca verda i la restauració del tramvia. Tal volta arribi l'hora de fer entendre a la gent que arriba l'hora del gran endeutament, un endeutament que ha de propiciar el gran salt cap endavant d'una ciutat que ha de cercar l'equilibri amb un centre antic pràcticament destinat a vianants, però que ha de saber conviure amb la saturació de vehicles més gran d'Europa. Per tant, i davant els grans mals, és l'hora dels grans remeis.