Els doblatges

La polèmica al voltant del doblatge al català de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal ha retornat a primera línia la trista història dels doblatges a l'Estat espanyol. El franquisme va potenciar des del primer moment aquests doblatges per defensar el castellà de la influència de l'anglès. Però aquesta potenciació era només formal. En realitat, el doblatge es va convertir en una gran eina de censura. Així, a la pel·lícula Mogambo un matrimoni es convertí en dos germans, ja que ella (interpretada per Grace Kelly) a la versió original tenia relacions extramatrimonials amb el personatge que encarnava Clark Gable. El mateix passà amb Lawrence d'Aràbia, on es «maquillà» l'homosexualitat declarada del personatge central. Per tant, les bones relacions de Hollywood amb el poder polític de cada Estat on ven les seves pel·lícules és prou clara. El negoci és el negoci. I Hollywood no protestà quan Franco mantingué prohibida Allò que el vent s'endugué durant una dècada perquè no podia suportar Vivian Leigh amb el puny a l'aire cridant que no volia tornar a passar fam. Per tant, hi ha cosa estranya amb la negativa de la Warner a doblar Harry Potter al català i les posteriors i «polítiques» disculpes de la productora. Si Hollywood ha estat tan condescendent amb el poder, per què ara són tan tancats amb la Generalitat? No serà que les productores americanes són conscients que el veritable poder és Madrid? I no serà que, en comptes d'anar a cercar na Maria per la cuina sobre les excuses de la Warner, aquí el veritable problema és que, sotamà, és l'àrea d'influència de Moncloa la que intenta evitar que cap altre idioma no «contamini» el castellà dins l'àmbit de l'Estat?