El mot diu l'enemic

És clar que vostè és molt més que mallorquí, si les coses van mal donades.
Si, al contrari, per mallorquí s'entén pacífic, arrelat i cosmopolita, assenyat, solidari, culte, dialogant, de bona jeia, es conformarà essent mallorquí, almenys en primera instància.

I, encara que el mot cristiandat només tengués ressonàncies positives, ens sonaria molt estrany sentir-nos fent part d'una part del món definida sumàriament, des d'una altra, com cristiandat. Ens sentim còmodes "la majoria, vull dir" quan se'ns ubica en la denominació geopolítica d'Occident, però ens fa cosa que des d'una altra part del món se'ns assenyali com a pertanyents a Occident. No ens fa gràcia, la veritat és que un lleu tremolor d'amenaça "deixem-ho en advertència" acompanya la inquietant sonoritat que té la paraula Occident en boca d'altri.
I, no obstant, nosaltres cada vegada accentuam més la nostra devastadora propensió a engrunar les persones "ni que siguin centenars de milions de persones" en una sola paraula: ara, Islam. Islam i alguns, pocs, derivats.

No serveix de res que els mitjans de comunicació, qui sap per què, ens alliçonin sobre el sentit i el significat d'una paraula que dóna aixopluc a la més rica biodiversitat cultural que es pugui desenvolupar a l'empara de qualsevol religió. Empram el mot per assenyalar l'enemic, i així convertim en enemic tota cosa viva o morta que s'hi arreceri. De vegades una paraula basta per aconseguir la confortable seguretat que estam amb el bé només perquè els altres són el mal. I l'assossegada indiferència que ens amara davant la catàstrofe aliena, la veritat és que no té preu. Ho hem de reconèixer.