ETA-IRA

27/10/01 0:00

«Xabier Bin Arzalluz vol convocar un referèndum sobre si ETA ha de desaparèixer» era la pamfletària portada de La Razón de dimarts passat. Trobaven, els comentaristes espanyols, que és un insult a la intel·ligència demanar l'opinió a la gent sobre la conveniència de fer desaparèixer un grup terrorista. No sé per què no s'indignen quan els seus governants convoquen manifestacions contra ETA. O no és igualment obvi, que els espanyols hi estan en contra? Les manifestacions es convoquen per deixar clar el rebuig de l'opinió pública als actes terroristes, i un referèndum es convoca amb la mateixa intenció, però amb més garanties d'avaluació exacta del grau de rebuig. Encara més: des del meu punt de vista (que no és el seu), el govern espanyol cau en el ridícul quan dirigeix la guerra d'Euskadi i al mateix temps crida els ciutadans a manifestar-se contra l'enemic. Churchill no va convocar mai manifestacions contra els nazis, ni Hitler contra els anglesos. Quin efecte haurien tengut, aquestes manifestacions, sobre l'adversari? El mateix que tenen les dels espanyols sobre ETA. Tant costa d'entendre, això?

La segona nova de la setmana que afecta Euskadi és que l'IRA abandona definitivament les armes. Aquesta és la conclusió d'un procés que va començar Major assumint el dret d'Irlanda del Nord a l'autodeterminació (aleshores, segons el govern espanyol, el problema basc no tenia res a veure amb l'irlandès); va continuar amb les converses i l'excarceració dels terroristes (i el problema basc continuava sense assemblar-se gens a l'irlandès); finalment, quan l'IRA ha començat a destruir les armes, el senyor Rajoy troba que tots els terrorismes són iguals i que ETA hauria d'imitar els irlandesos. Molt subtil, intel·lectualment, el senyor ministre. I coherent. Però no és gaire sincera l'actitud del govern espanyol. És més fàcil cridar a sometent contra ETA que enfrontar-se al nacionalisme democràtic. I més segur: sense ETA, el nacionalisme basc es presentaria unit davant Madrid, i seria difícil amagar la legitimitat de les seves aspiracions. Tanmateix, els atemptats de Nova York ja fan impossible l'antiga i perversa identificació entre nacionalisme i terrorisme. Les democràcies occidentals ja en tenen prou amb el terrorisme per inventar-se nous enemics. Abans, el terrorisme d'ETA criminalitzava tots els independentismes, però ara només estan criminalitzades les organitzacions que surten en el llistat de Bush, i aquí s'acaba la història (tot i que la guàrdia pretoriana i mediàtica d'Aznar vol complicar la situació amb acudits com el de Bin Arzalluz). El món ara no està per terrorismes de cap casta. Per això l'IRA ha hagut d'avançar la seva desmilitarització. ETA ho hauria d'entendre. Hauria de donar aquest disgust a Aznar.