Quan s'inventà la província "fa tants d'anys!" va sorgir el
funcionariat. De llavors ençà, canten papers segellats i rubricats.
I no hi ha aspiració més comuna que estar col·locat. Les maneres
funcionarials "llenguatge, uniformes,... i llepades, incloses"
s'han estès arreu de la vida diària. La política no podria
funcionar sense estadístiques. Els funcionaris de la llengua no
poden argumentar sense dades demogràfiques, els americans han
d'esperar a atacar amb els sondeigs a la mà i les putes no poden
fer feina sense llicència a més d'un país (a altres, on la
prostitució està prohibida, com a Suècia, les s'enginyen per
treballar en aigües internacionals, flotant creuers especials, una
moda que sembla haver arribat per aquí).
El mateix dia que es tancava una sauna del carrer Bailèn de
Barcelona amb tant luxe de detalls infogràfics a la premsa com el
mateix Afganistan, Sergi Pàmies donava compte de la publicació
d'una obra literària a París titulada Plateforme que dóna estopa a
aquesta societat funcionarial. En definitiva, Michel Houellebecq,
l'autor, diu en veu alta el que sembla que molta de gent pensa
d'amagat sobre la decadència sexual dels occidentals: per una banda
tenen tot el que volen, però no aconsegueixen la satisfacció
sexual, en que la cerquin desesperats com a cans de caça. En aquest
punt, quan historiadors alemanys confirmen que el nazisme fou també
una «mariconada» de Hitler, la professionalització de la sexualitat
és quelcom ineluctable. «Ens hem tornat freds, racionals,
extremadament conscients dels nostres drets i cercam evitar la
dependència i l'alienació i estem obsessionats per la salut i la
higiene; i aquestes no són condicions ideals per fer l'amor», diu.
De banda la por que imposen les dones modernes, més i més exigents
amb els homes, justifica el turisme sexual en una situació
d'intercanvi entre el tercer món, «que poca cosa li queda per
vendre a excepció d'una sexualitat intacta» i el primer món «on les
dones cada vegada són més com els homes, més fermades a la vida
professional i als propis projectes personals». Els personatges del
francès, segons Pàmies, estan convençuts que allò que realment està
en joc en els conflictes interètnics «és la competició per la
vagina de les dones joves de la seva raça». Un punt.
Potser, els funcionaris haurien de fer més cas a la llepada que
a la llengua, considerar el mestissatge com a fórmula d'integració
i considerar, en que no els agradi, que les pel·lícules que més es
lloguen als vídeoclubs són les eròtiques i les pornogràfiques o que
els programes més mirats de la televisió són els partits de futbol.
Perquè de més coses que de guerres està fet el món. L'imperi romà
s'inicià amb el rapte de les sabines.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.