Ferran Aguiló
Ferran Aguiló

Tècnicament iguals

Ferran Aguiló05/10/01 0:00
TW
0

No sé què feis ara (ni em convé, si vull mantenir l'autoestima). Si acabau d'aixecar-vos, menjau o utilitzau aquesta plana per a tasques més prosaiques i que ara no cal enumerar. Tampoc no em crida l'atenció saber de quin humor encarau aquestes línies, si del bo, del dolent o de l'indolent, si vos fa riure, somriure o nifunifà. Ara imaginau-vos si m'interessa gaire tabular els minuts que em dedicau, si ho feis de manera contínua, si, quan sou a la meitat, ho deixau per més tard o si amb el títol vos basta. Res de tot això té gaire importància, gens, perquè fa part d'una realitat que només existeix en la nostra capacitat d'aïllament, d'abstracció de la problemàtica que ens envolta: vos agradi o no, tant si em llegiu de gust com si ho feis com a laxant: estam en guerra. I ara podeu perdre el temps amb columnistes que no servim per a altra cosa (ens l'hauríeu d'agrair, la inutilitat, vull dir) o pensar que hauríeu de dedicar el temps a coses més profitoses: m'és igual, perquè, per primera vegada en la vida de tots aquells que no hem arribat a l'edat de la jubilació, millor dit i per ser exactes, de tots els menors de 65 anys, que som molts, vivim en un país en guerra. I no és una broma, ni té gens de gràcia.

Ara podeu creure que és un acte de justícia o de revenja, una demostració de potència, de prepotència, d'impotència o, simplement, el resultat de viure en una subpotència mundial. M'és igual, perquè el que compta és l'efecte i no la causa, per molt justiciera que sigui (per ser justa, és a dir, ajustada a dret, hauria d'emanar d'un organisme amb competència per exercir-la, i no n'és el cas). Per al bo i per al dolent "i començ a creure que, en aquest cas, són la mateixa cosa" feim part d'un organisme militar d'aliança guerrera. Com fan els primaris nuvis de la mort de la Legión, el pacte de sang obliga a respondre com un sol home al crit de sometent. «A mí la Legión» o «Amb nosaltres, l'OTAN», en temps de pau, serveixen per anar pel món lluint els «bíceps» de la força dels altres. En temps de guerra, és la pròpia força la que agombola els altres. Que és el mateix? Tècnicament sí, però en la història personal "petita, ridícula, inapreciable en els temes d'Estat", no. I nosaltres som això: petits, ridículs i inapreciables que, en aquests casos, posam els morts, els patiments i les misèries. Els altres, els que compten amb noms i llinatges, posen les banderes i els arguments per embolicar els nostres morts, els nostres patiments i les nostres misèries.

Que som exagerat, no n'hi ha per a tant i podem continuar amb la «normalitat» com si res? Probablement, però no perquè sigui una exageració i no passa res, sinó perquè duen anys generant una «vacuna» que ens immunitzi contra el patiment, a condició que no sigui el propi ni afecti la Lliga. Fins aquí podríem arribar.

+ Vist
+ Comentat