Quetglas, l'incombustible

Sembla inevitable. Tots els camins de la política balear acaben conduint a Francesc Quetglas, ara convertit en nou conseller d'Obres Públiques. En els anys vuitanta era l'home d'Adolfo Suárez a les Balears. A les eleccions de 1987 féu del CDS una veritable frontissa tant al Parlament balear com a Cort. Protagonitzà enfrontaments històrics amb Jaume Cladera, aleshores conseller de Turisme del Govern Cañellas. Després de la desfeta del CDS fitxà pel PSIB i arribà a portaveu socialista en el Parlament balear i a responsable d'Urbanisme del Consell Insular dins l'equip del Pacte de Progrés. Allà es convertí en la principal víctima del cas Bitel, el presumpte cas d'espionatge protagonitzat per homes de Jaume Matas. Però aquí no acaba la seva intensa biografia. Quetglas jugà fort quan era militant del PSIB en una època turbulenta de la dinàmica interna del partit. El 1997 va caure el secretari general Francesc Triay i ell estava enmig de la moguda. També hi era present quan Margarita Nájera imposà Andreu Crespí com a secretari general. I Quetglas no jugà precisament a favor d'Antich a les primàries de 1998. Per tant, el seu «ostracisme» estava servit amb l'arribada d'un eufòric Antich al Consolat. Però Quetglas, bon lector de Churchill com tot polític que sap on té la mà dreta i on té l'esquerra, ha demostrat un cop més que la distància i saber esperar que et cridin quan la situació es torna desesperada és un dels grans atributs dels bons políics. Quetglas no només pot ser un gran dinamitzador de la Conselleria d'Obres Públiques, ja que és funcionari i coneix molt bé la «casa», sinó que també pot jugar un paper de pont entre l'aparell del PSIB, que controla el Consolat, i antics partidaris de Crespí, encara tocats després de les feridores primàries del 1998. De fet, i igual que quan comandava el CDS en els anys vuitanta, Quetglas torna a ser frontissa, incombustible frontissa. I per a més afegitó, el nou conseller és una veritable «bèstia negra» per a Jaume Matas i els seus després de la denúncia de Bitel. Antich ha encertat amb el seu nomenament. De fet, ja fa temps que «l'incombustible» era el «gran absent» del Govern de progrés.