S'ho val

TW
0

Ser en el lloc adequat en el moment adequat és una altra manera de ser oportú. Idò jo, avui que seré fora Mallorca, no ho podré ser. Em dol l'absència, perquè a les vuit i mitja, a la plaça de les Tortugues, hi som convocats tots els que encara tenim esperança en el poder de la raó davant dels «raonaments» per «poder...». No a la guerra! No més víctimes! són consignes que pot signar tothom, manco els qui aprofiten les situacions bèl·liques per a treure'n benefici econòmic o polític, o els fonamentalistes religiosos, ètnics o ideològics, capaços de trobar «justificacions» religioses, ètniques o ideològiques a la injustificable mort i patiment d'innocents. Vosaltres, que no teniu ni justificació possible a la «revenja», ni excusa d'absència, a veure si feis un crit capaç d'esgarrifar consciències d'aquells que no en tenen. (Nota: quan es presentà la convocatòria d'aquesta concentració, de tot el progrés inclòs en el Pacte, només Esquerra Unida i Els Verds l'havian signada. Amb posterioritat, el PSM-EN també s'hi adherí. Ara «només hi faltes tu... Qualsevol nit pot sortir el sol»).

Si no fos per la màxima de no dir res del qual em pugui penedir, hauria promès el vot al PP de Palma si són capaços de fer complir la normativa sobre cables a les façanes. A tant com votar-los no arrib, però si se'ls ha de posar un 10 a qualque lloc o aixecar els braços per «dibuixar» una ona gegant, que comptin amb mi. Perquè una cosa és multar pocapenes de motoristes que aparquen sobre les voravies o col·locar aquesta espècie de garbellet intimidatori als cotxes dels innocents turistes, i una altra, molt diferent, atacar els interessos econòmics de les grans companyies com GESA o Telefònica, que fa anys decidiren que la recta és la distància més barata entre dos punts, i tiren pel dret quan instal·len cables, sense que els importin conceptes improductius com estètica, patrimoni cultural o altres pardalades per l'estil. Però encara hi ha una cosa més difícil i, per tant, dóna més valor a aquesta futura actuació municipal: atempta contra els interessos d'una empresa de la qual és soci, ONO, que començà molt més tard que les altres, però aprengué aviat dels seus majors.

A mi "ja ho he dit moltes vegades, perquè hi ha hagut moltes ocasions" m'agraden les dimissions. Ni en la feina, ni en la vida privada, entenc els contractes indefinits, per sobre dels sentiments de les persones i el seu dret a gaudir del que es fa o es té. A més, avesats a les misèries d'aquells que no «amollen» perquè mai no han estat ni estaran millor, el fet que qualcú se'n torni a la seva normalitat, perquè la tenia, em tranquil·litza. Són els que queden que han de patir, i analitzar perquè els han fuit i perquè ells creuen no poder. Als dimitits, només els manca aprendre a alenar al ritme propi una altra vegada.