La cort

Consti, que no cauré en la temptació de recordar que la senyora Munar va ser «ensalçada» per l'amo, el senyor Cañellas, per acabar amb el senyor Albertí. Podria, però no ho faré; entre altres motius, perquè no vull ser disseccionat per tots els homes de la presidenta, que són molts. Si no ho creis, demanau a qualsevol intrús del Parlament, com jo, i vos diran que allà on hi ha un nigul de gent sense càmeres ni micròfons hi ha el comitè de la senyora. I no penseu que qualsevol serveix, ca barret, només els discrets, sigilosos i, sobretot, amatents, prests a qualsevol moviment presidencial, poden guadir d'aquest estatus. No sé què fan els altres dies, però els dimarts del meu avorriment parlamentari pul·lulen per les sales, xerren amb uns i altres, dissimulant el neguit per l'absència de madò MAM. Ella, indiferent a tant de patiment i desfici com genera, es fa esperar. No arriba tard, només arriba quan vol, i travessa els passadissos com el flautista d'Hamelin: afegint seguidors a cada passa. Una gernació d'assessors, informadors i qualque pilota configuren la cort més nombrosa de les conegudes per aquells indrets. Un o dos cortesans, fins i tot tres en segons quins casos, són l'acompanyament habitual dels nostres homes i dones d'Estat. De fet, a mesura que es relaxa la vida parlamèntaria i l'unica sorpresa esperada és el color del vestit de ses senyories, els cortesans abandonen la protocol·lària vida d'Es Círculo. Tots, menys els de la presidenta, que augmenten sense aturada. Serà que no ha trobat el relax.