Sobirania

Tanmateix, legalitats a part, som molts els que consideram que el poble de les Illes Balears té dret i, a més a més, necessitat de tenir quotes efectives de sobirania, per poder afrontar molts dels problemes de la nostra societat que, molts de pics, no es corresponen, o àdhuc són totalment els contraris que els de la globalitat dels que posseïm carnet d'identitat espanyol. Exemples no en manquen. Si àmplies zones de la Península Ibèrica tenen problemes de despoblament, aquí augmentam els habitants sense control, si a la majoria de productors d'oli d'oliva els convé que la Unió Europea els subvencioni per producció, els illencs s'estimarien més que fos per arbre, si la majoria de regions vinícoles tenen excedents, aquí tenim més demanda que oferta, si a molts de llocs l'aigua l'extreuen primordialment dels rius, aquí ho feim del subsòl i, darrerament, de les desaladores, si quasi per tot arreu hi ha una disminució de població escolar, aquí manquen centres educatius per allotjar tots els nous alumnes, ... El Govern Central, sigui quin hagi estat el seu color polític, poc o gens ha tingut en compte les nostres necessitats peculiars, ans al contrari, ha aprovat lleis i decrets que han ocasionat importants efectes negatius a les nostres illes. I quan ha fet quelcom de positiu, com el famós Règim Especial Balear (REB), quasi no s'ha omplert de contingut.

Per tot això, em resulta molt difícil entendre com encara hi ha gent que per defensar els interessos particulars d'una minoria de gent d'aquí en contra dels de la majoria, apel·len a Madrid perquè els protegeixi contra els tímids intents d'exercir alguna petita quota de sobirania balear, amb la qual cosa debilita la posició del conjunt de la societat balear. Aquest seria, per exemple, el cas del recurs contra l'ecotaxa, que els hotelers varen implorar a José María Aznar fins a fer-li el cuc de l'orella malalt. I, segons tots els indicis, també sembla ser el de la llei de comerç, que el Govern Espanyol ha tornat a recórrer davant el Tribunal Constitucional, quan aquí s'havia consensuat entre la majoria de partits polítics i organitzacions civils, amb les úniques excepcions de l'organització empresarial que agrupa les grans superfícies i del Partit Popular.

El paper que juga en aquests afers el Partit Popular de les Illes Balears és molt trist, ja que se serveix de la majoria absoluta del seu partit mare a Madrid per retallar la sobirania del parlament del seu propi país o, el que és el mateix, del seu propi poble, i serveix de coartada a José María Aznar per prendre aquest tipus de mesures centralistes. Caldria que fessin un pensament.