La resposta de Sampol

El vicepresident i conseller de Comerç i Indústria, Pere Sampol, valorà ahir la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra el seu projecte estrella, la Llei de comerç, aprovada pel Parlament de les Illes Balears. Del seu discurs, se n'ha de destacar un element no gaire anecdòtic. El recurs del Govern central recull, segons Sampol, una errada gruixuda provinent de les al·legacions preparades per la patronal de les grans superfícies comercials. Si aquest extrem s'arribàs a confirmar, la imparcialiat de José María Aznar com a garant que vol ser de la Constitució, quedaria molt en entredit, ja que apareixeria com el defensor d'un sector i no dels drets de tots els ciutadans, consumidors i comerciants. La batalla, però, ara per ara, s'orienta cap a evitar que es faci efectiva la suspensió de la llei demanada per Madrid. L'argumentació no és difícil d'entendre. La paralització permetria la instal·lació de grans superfícies comercials, un fet irreversible. Si es permet l'aplicació de la Llei, aleshores fos quin fos el sentit de la sentència del Constitucional, no s'hauria produït cap situació que no es pogués arreglar. En un to dramàtic, Sampol es preocupà perquè considera que el recurs posa en perill 75.000 llocs de feina en uns moments en què, a més a més, l'evolució de la conjuntura mundial vaticina que arriben temps difícils. Els sindicats se sumaren divendres a la protesta del Govern, segurament, perquè coincideixen en el cost social que tenen els designis del Govern central. La lectura del recurs des d'un punt de vista autonòmic és també preocupant. L'estatut atorga a les Illes Balears competències exclusives en matèria de comerç interior i no s'entén que es pretengui que no poden ser exercides. La imatge d'un Govern sotmès a la tutela inenterrompuda de Madrid a través del Constitucional, dóna idea de fins on arriba el sentiment autonòmic de José María Aznar. Valdria més que la batalla es plantejàs directament en el terreny de la política i és donàs pas al joc democràtic que no es un altre que la construcció de majories alternatives després de la consulta popular. El PP hauria d'acceptar que, per canviar les lleis, ha de tenir majoria al Parlament de les Illes Balears.