Bartomeu Picornell

Pensament únic

Bartomeu Picornell18/09/01 0:00

«Els anys noranta varen ser testimonis de com es feia cada vegada més gran l'abisme social i econòmic que separa els banquers d'inversions, advocats i informàtics, educats a Harvard i Stanford, que treballaven a les Torres Bessones, dels treballadors manuals que des de dimarts intenten rescatar-los». Aquesta parrafada no és obra del secretari general de cap partit comunista. Prové d'un article del profeta de la fi de la història que ahir publicava el diari El Mundo.

El senyor Fukuyama, imbuït d'esperit comunitari, està molest amb la Nova Economia, ataca els evasors d'imposts, enalteix el valor de l'Estat i dels serveis socials. Per ventura som injusts, però això sembla la fi de la història. D'altres, per exemple, el senyor George Friedman, a la revista Stratfor, ens expliquen com el sector públic, encara que sigui des de la despesa militar, serà decisiu en la recuperació econòmica. Bé, tot això sona a quasi revolucionari en moments en què hem sentit apel·lar al patriotisme dels inversors. No hi devia haver massa fe en aquest sentiment quan s'han arbitrat mètodes per evitar que Wall Street caigui en el penya-segat. I no és quasi una heretgia admetre, com ha fet el secretari del Tresor dels Estats Units, que s'ha d'avaluar la possibilitat d'ajudar econòmicament des de l'Estat les empreses aeronàutiques, perquè no pot permetre que esdeveniments com els de dimarts passat enfonsin aquest sector industrial? Tot això sona molt lògic, comprensible, però no du l'aroma del pensament únic. Tanmateix, però, tenc la impressió que durarà el que duri l'ensurt.