Tots som americans

Si consideram terrorisme la violència sense mesura exercida sobre la població civil amb l'objectiu de terroritzar-la, Nova York acaba de patir la tercera andanada més important de la història. Gernika va tenir la desgràcia de ser l'objectiu sinistre de Franco i Hitler, que hi volgueren estrenar, mitjançant la Legió Cóndor, una estratègia criminal que aviat faria escola. Els bombardeigs de Londres o Dresde només en varen ser reiteracions, doloroses però poc originals. Amb les seves bombes damunt Hiroshima i Nagasaki, els americans inventaren el terror provocat per l'assassinat massiu i immediat de persones que ara habitualment són qualificades d'innocents. La destrucció de les Torres Germanes s'hi assembla: no ha estat un acte tan mortífer, però sí més espectacular, o més espectacle, pel fet d'haver estat televisat a tot el món. Aquesta proximitat i inmediatesa ens ha induït, a tots, a sentir-nos-hi implicats. Per això, l'endemà, a les tertúlies radiofòniques habituals, els participants hi deien la seva; i gairebé tots manifestaven la impossibilitat d'entendre les claus intel·lectuals que podien haver engendrat terroristes suïcides. És a dir, els tertulians espanyols, malgrat que exerceixen d'informadors, ignoren les atrocitats que s'han comès en el món els darrers cinquanta anys i, consegüentment, tampoc no en coneixen ni els protagonistes ni els instigadors. Igual que l'Administració americana que, obsedida pel paraigües nuclear i el programa de la guerra galàctica, ha volgut ignorar que la desesperació és l'única arma que tenen molts de pobles, però és una arma impossible de neutralitzar. «Les injustícies d'avui són les guerres de demà», diu encara un anunci d'una ONG, però, pel que sembla, ningú no hi para atenció. La injustícia i el fanatisme són els factors que, probablement units, han alimentat la mentalitat criminal d'aquests terroristes que tant ha sorprès els comentaristes benestants. Només un jove empresari entrevistat a TV3 ha tengut una reacció conseqüent i equànime: «Els americans ens hem de demanar què hem fet per provocar tant d'odi en el món». Aquest és el camí correcte per evitar la injustícia i desactivar la desesperació. El fanatisme no desapareixerà, però aleshores els occidentals hi podrem contraposar una superioritat moral que ara només podem adduir precàriament. Ens ha costat molt conquerir la democràcia i l'hem de defensar contra la teocràcia i contra totes les creences que neguen la llibertat i la igualtat entre els homes. En aquesta lluita tots hem de ser americans. Aquests valors són els nostres valors, i ens hi hem de reafirmar sense complexos. Però no només contra els enemics externs, sinó també contra els homes i els estats que els proclamen però els desvirtuen. Hem de perseguir la injustícia i els impostors que la fomenten. Desgraciadament per a les nostres conciències, no podem dir, com ha dit retòricament el president Bush, que ha estat un atac contra el símbol de la llibertat i de la justícia. Per poder dir això, abans hauríem d'oblidar molts de crims d'estat, moltes execucions que no són altra cosa que assassinats legals, molts de complots per desestabilitzar règims democràtics, molts de negocis fets a costa de la salut o la vida dels miserables. I el fet és que ho hem volgut oblidar, cosa que ens fa, a tots, una mica culpables. I també ens posa en situació d'haver de suportar, atònits, més atemptats com aquest. Però si s'han manifestat, aquests dies, mentalitats mesquines, han estat les d'aquells polítics com Aznar que s'han volgut enfangar en la tasca de treure profit de la desgràcia. Aznar, tan insensible com Bush, li ha promès «lluitat colze a colze contra el terrorisme», especificant que «el combat no és només contra els terroristes directes, sinó també contra tots aquells que en són còmplices, incloent règims polítics». Entesos: avui per a tu i demà per a mi. I ja sabem en què i en qui pensa Aznar quan precisa el concepte de terrorisme.