Bartomeu Fiol

Quina serà la resposta?

Bartomeu Fiol14/09/01 0:00

La lògica del terrorisme, certament, és ben sui generis. No diguem ja la lògica del terrorisme suïcida o kamikaze. Tanmateix, si no els executors, els inductors necessàriament han d'haver dedicat algun temps a sospesar quina seria la reacció més probable del gegant nord-americà davant l'atac rebut el dimarts més negre del nou segle (fins el punt que l'atac a Pearl Harbor que va motivar la participació dels EUA a la segona guerra mundial quasi pareix un joc d'infants en comparació). Val a dir, doncs, que cal pensar que els esmentats inductors han d'haver contemplat com a desitjable una situació bèl·lica generalitzada entre la superpotència nord-americana i alguns països islàmics més enragés. En efecte, cal sospitar que, una vegada més, s'ha aplicat l'estratègia passada de rosca de «quan pitjor, millor» i, en definitiva, que no s'ha pretès sols donar un cop espectacular contra el prestigi dels EUA ans també provocar-los i induir-los a entrar en una confrontació major. D'aquesta manera, confiarien a aconseguir una major mobilització dels països islàmics i engegar o posar en marxa una vertadera guerra santa, a vida o mort, entre l'Islam i els EUA, entre el bé i el mal. En qualsevol cas, ningú pot dubtar que una bona part de l'integrisme musulmà està jugant molt fort i que un escenari de guerra generalitzada no els fa gens ni mica de por.

Però si la consideració d'aquesta possible estratègia per part de tots aquells folls que creuen que la violència que practiquen és santa i que les fatwes dictades pels seus líders espirituals "és un dir" estan perfectament justificades, en darrer terme pel totpoderós, fa posar els pèls de punta, la consideració de la possible resposta per part de l'Uncle Sam, ferit de mala manera en el seu amor propi, pot ser igualment anguniosa, preocupant de bon de ver.

Sens dubte, davant la magnitud i l'espectacularitat impensables de l'atac d'un onze de setembre que té plaça assegurada en els llibres d'història, la pressió de l'opinió pública nord-americana a favor d'una resposta d'allò més contundent serà fortíssima. Basta recordar la que va provocar l'atac nipó a Pearl Harbor i preveure que es veurà fàcilment multiplicada per cent per les circumstàncies de tot ordre de la feta (el nombre de víctimes, la iniquitat dels atacs, els llocs específics en els quals s'ha produït i el seu simbolisme, etc.).

Per altra banda, cal dubtar de la saviesa política d'un president segurament massa primària, massa cowboy, i que "fins ara" l'únic que ha fet en matèria de política internacional ha estat distanciar-se dels problemes i propugnar una major potència militar per als EUA.

La veritat és que, comptant amb tots aquests elements, la condició humana es veu, una altra vegada, molt dissimulada i un té més aviat por que puguem assistir a un esclat bèl·lic a nivell gairebé de civilitzacions. La bipolaritat EUA-URSS podria eventualment veure's substituïda per una nova bipolaritat Occident-Islam. En qualsevol cas, tot fa pensar que els resultats objectius per al poble palestí seran ben penosos.

Per a acabar, el perill que ara paguin justos per pecadors és gran. També és ver que "en el passat" altres grans religions han justificat, o fins i tot promogut, carnatges del tot injustificables. Però també és ver que, a l'inici del segle XXI, l'únic que encara pretén justificar cap guerra santa és l'Islam. Val a dir, doncs, que és prou difícil distingir on comença la responsabilitat dels fonamentalistes més abrandats i on acaben les d'una religió "i una cultura" que, fins ara, ha estat del tot incapaç d'admetre l'existència d'una esfera secular.