Continua la incertesa

A l'hora de tancar l'edició d'avui es continuava amb la mateixa incertesa que en els primers moments després de l'atac contra Washington i Nova York. L'únic cert, hores més tard, és la humiliació infringida a l'única superpotència mundial que, almanco pel que fa referència als nous reptes en matèria de seguretat, sembla continuar tan desconcertada com la resta del món. Els mecanismes de resposta bèl·lica estan enllestits i a punt, però encara, pel que es dedueix de les notícies que arriben, no s'ha pogut concretar qui és l'enemic. Un nou concepte de la guerra, inexplicable des dels criteris tradicionals, ha estat inaugurat i no sabem cap on ens pot conduir. Respecte de les conseqüències econòmiques, els mecanismes del sistema per evitar una crisi s'han posat en funcionament. La Reserva Federal injecta doblers als sistemes financers i es preveu que els agents socials abaixin els tipus d'interès. La reacció dels agents econòmics i dels experts ha estat assossegada i tothom és o vol ser optimista. No obstant això, és innegable que la incertesa es manté i que l'economia no és una ciència exacta quan es tracta de fer prediccions. S'haurà d'esperar a veure com responen els mercats internacionals. Des del punt de vista de la solidaritat, llevat de comptadíssimes i esperades excepcions, ha estat unànime tant cap a la nació com a les persones víctimes de l'atac. De tota manera, si no es fa una reflexió de fons sobre com s'està portant a terme el procés de globalització, limitada a les finances, poques esperances hi ha que no hi hagi algun fanàtic amb la pretensió de globalitzar també el terror. Trobarà, a més, persones disposades a seguir-lo. Els EUA i l'Occident en general han de garantir la seguretat dels seus ciutadans. En les circumstàncies actuals, la seva capacitat per a això ha quedat qüestionada. Aquest és el primer repte que hauran de superar. A continuació, però, la comunitat internacional ha de començar a fer feina de valent per capgirar les condicions de vida d'aquells que es veuen empesos cap al fanatisme. És una tasca a llarg termini que exigeix tenir visió de futur i no practicar la política de l'estruç davant les evidències d'un món excessivament injust.