Sí, benvolgut, estimadíssim Pere Galiana i Veiret, al meu
article publicat el 29-08-01 al DdB, del qual tu ets lector fidel i
acurat, baix del títol de: Alçurament, tot i envoltant una
inoportuna visita d'una warrior del: mallorquí si, català no, vaig
cometre un lapsus greu.
Vaig dir textualment: «un soci del Club Nàutic Cala Gamba que
tots els dies feia trossos del Diari de Balears i els tirava a la
paperera, i que un dia el vaig trobar "in fraganti", i si no hagués
tengut un testimoni ben de fiar, encara el mentider hagués estat
jo, eh, Pere Galiana? Ho va negar el valent mallorquí aquest! Molt
valent, molt noble, ell!».
I sí, aquest paràgraf està mal redactat amb avarícia. I
nocturnitat, que aquesta també és una altra. De vegades, les
presses en entregar els originals, i l'esgotament d'un dia de feina
a 36 o 37 graus de la temperatura que pertoca pel mes d'agost, però
que a mi com més anys passen més feixuc me ve el jou, les cames més
pesants, les diòptries més esquinçades, fa que es produeixin
aquestes errades imperdonables.
Resulta que vostès han de saber que, el dit amic Pere Galiana,
va ser durant molts anys el secretari-gerent del dit CNCG. I al meu
parer ho feia de primera. Normalitzà el llibre d'actes de
l'entitat. Els comunicats del tauló d'anuncis es feien en un
correctíssim català, i les juntes generals també. Com que hi havia
dos o tres dels 700 socis que eren castellanoparlants, més d'un pic
s'havien de comunicar les coses en bilingüe. Eren pocs els
forasters però feien renou, i tampoc es tractava d'entrar en
enfrontaments gratuïts. Hi havia criteri. Gairebé hi va haver un
moment de la història del Club que semblava que érem a Mallorca i
no al Real Club Náutico de Madrid, uep!, que existeix, eh!, que
aquesta és una altra història que us contaré tot d'una que trobi la
més mínima excusa.
Un moment donat i degut a la dimissió del president Sebastià Mas
Crespo, entrà de president en Joan Company, el de la gestoria. Es
rodejà d'una junta directiva adient amb el seu projecte, i el
primer que varen trobar va ser que necessitaven un secretari"gerent
full time, que diuen els USA, cosa que en Pere no podia fer degut a
la seva feina a l'Ajuntament. I bé, se'n va anar i al seu lloc el
nouvingut president hi col·locà a n'Antoni Garí, el Serrano Suñer
que jo li dic, perquè és el seu cunyadíssim, més que res. Avui el
Club Nàutic CNCG torna a ser tan castellanòfil que fins i tot el
Rabasco dels orgues en podria ser el comodor, o el secretari, o un
escolà d'amén de la vocalia.
Tot això ho venia a dir perquè volia deixar ben clar que l'amic
Galiana no és gens ni mica dubtós de mitges virtuts, ans al
contrari, sempre ha estat un nacionalista resistent, gens ni mica
excloent, com jo mateix, com un parell més que conec dins la nostra
estimada terreta.
El que succeí va ser que, com vaig deixar dit, dia i altre, un
incontrolat destrossava el nostre mallorquí diari i el tirava a la
paperera. Jo, juntament amb la complicitat d'un cambrer del bar, un
al·lot de Consell molt amatent i sa que li deien Miquel, ara no me
faceu dir el llinatge, que no el record i me sap greu, que
malauradament morí fa uns anys en accident de trànsit, pobre,
aglapírem el terrorista casolà autor de la malifeta. Es tractava de
José Antonio Ripoll Fé, soci del club i «gamba de oro» de la casa
per a més inri, funcionari de correus jubilat, ben vivaretxo encara
i fent del seu imperialisme furibund fàbrica d'adrenalina per anar
fent i emprenyant.
Al meu Alçurament, el que en realitat volia explicar i amb tota
evidència no ho vaig fer així com pertocava, era que va ser davant
Pere Galiana com a secretari-gerent que vaig formular la denúncia,
no que hagués estat ell que ho hagués fet. Esper, Pere, que
aquestes honestes línies et retornin fama i honra. Disculpa'm. Una
abraçada forta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.