Pere Galiana i la pesadura d'equivocar-me

TW
0

Sí, benvolgut, estimadíssim Pere Galiana i Veiret, al meu article publicat el 29-08-01 al DdB, del qual tu ets lector fidel i acurat, baix del títol de: Alçurament, tot i envoltant una inoportuna visita d'una warrior del: mallorquí si, català no, vaig cometre un lapsus greu.

Vaig dir textualment: «un soci del Club Nàutic Cala Gamba que tots els dies feia trossos del Diari de Balears i els tirava a la paperera, i que un dia el vaig trobar "in fraganti", i si no hagués tengut un testimoni ben de fiar, encara el mentider hagués estat jo, eh, Pere Galiana? Ho va negar el valent mallorquí aquest! Molt valent, molt noble, ell!».

I sí, aquest paràgraf està mal redactat amb avarícia. I nocturnitat, que aquesta també és una altra. De vegades, les presses en entregar els originals, i l'esgotament d'un dia de feina a 36 o 37 graus de la temperatura que pertoca pel mes d'agost, però que a mi com més anys passen més feixuc me ve el jou, les cames més pesants, les diòptries més esquinçades, fa que es produeixin aquestes errades imperdonables.

Resulta que vostès han de saber que, el dit amic Pere Galiana, va ser durant molts anys el secretari-gerent del dit CNCG. I al meu parer ho feia de primera. Normalitzà el llibre d'actes de l'entitat. Els comunicats del tauló d'anuncis es feien en un correctíssim català, i les juntes generals també. Com que hi havia dos o tres dels 700 socis que eren castellanoparlants, més d'un pic s'havien de comunicar les coses en bilingüe. Eren pocs els forasters però feien renou, i tampoc es tractava d'entrar en enfrontaments gratuïts. Hi havia criteri. Gairebé hi va haver un moment de la història del Club que semblava que érem a Mallorca i no al Real Club Náutico de Madrid, uep!, que existeix, eh!, que aquesta és una altra història que us contaré tot d'una que trobi la més mínima excusa.

Un moment donat i degut a la dimissió del president Sebastià Mas Crespo, entrà de president en Joan Company, el de la gestoria. Es rodejà d'una junta directiva adient amb el seu projecte, i el primer que varen trobar va ser que necessitaven un secretari"gerent full time, que diuen els USA, cosa que en Pere no podia fer degut a la seva feina a l'Ajuntament. I bé, se'n va anar i al seu lloc el nouvingut president hi col·locà a n'Antoni Garí, el Serrano Suñer que jo li dic, perquè és el seu cunyadíssim, més que res. Avui el Club Nàutic CNCG torna a ser tan castellanòfil que fins i tot el Rabasco dels orgues en podria ser el comodor, o el secretari, o un escolà d'amén de la vocalia.

Tot això ho venia a dir perquè volia deixar ben clar que l'amic Galiana no és gens ni mica dubtós de mitges virtuts, ans al contrari, sempre ha estat un nacionalista resistent, gens ni mica excloent, com jo mateix, com un parell més que conec dins la nostra estimada terreta.

El que succeí va ser que, com vaig deixar dit, dia i altre, un incontrolat destrossava el nostre mallorquí diari i el tirava a la paperera. Jo, juntament amb la complicitat d'un cambrer del bar, un al·lot de Consell molt amatent i sa que li deien Miquel, ara no me faceu dir el llinatge, que no el record i me sap greu, que malauradament morí fa uns anys en accident de trànsit, pobre, aglapírem el terrorista casolà autor de la malifeta. Es tractava de José Antonio Ripoll Fé, soci del club i «gamba de oro» de la casa per a més inri, funcionari de correus jubilat, ben vivaretxo encara i fent del seu imperialisme furibund fàbrica d'adrenalina per anar fent i emprenyant.

Al meu Alçurament, el que en realitat volia explicar i amb tota evidència no ho vaig fer així com pertocava, era que va ser davant Pere Galiana com a secretari-gerent que vaig formular la denúncia, no que hagués estat ell que ho hagués fet. Esper, Pere, que aquestes honestes línies et retornin fama i honra. Disculpa'm. Una abraçada forta.