Pobres pobres

Qualsevol dia és un dia excel·lent per no parlar. Avui ho és més que mai per la certesa que ni encertaràs, ni afinaràs ni faràs justicía, encara que, per descomptat, tot això no tingui la menor importància. En dies com el d'ahir es capta immediatament el sentit que té la paraula «globalització». Però, seria o no seria massa fort recordar els milions de morts que es produeixen en les innombrables guerres, per exemple, africanes? Segurament, no ho seria. Però a Occident l'atenció se'ns dispara tot d'una cap a les borses i el preu del petroli i la nova por que s'haurà de superar abans d'agafar un avió. I no és motiu de reflexió l'alegria indissimulable d'un grup de palestins que es manifestaven, assenyalats "sense voler?" com a culpables per les càmeres de la televisió? Fa molta de pena aquesta gent, que, tanmateix, té el terror com el pa de cada dia. Seria massa fort intentar establir equivalències entre el que suceeix i l'espiral de terror anarquista i pistolerisme patronal de començaments del segle XX? La història no s'ha acabat com volia Fukuyama, però la geografia del terror quasi, com va dir ara no record massa bé qui. Més por et feien ahir alguns civilitzats. Putin i altres més pròxims agranaven cap a casa. Putin justificava ahir les barbaritats a Txetxènia davant l'opinió mundial amb l'excusa d'evitar atacs com el que es produí contra els EUA. Es poden començar a preparar els txetxens. Pobres pobres del món, la que els caurà damunt després de l'animalada dels que diuen vindicar-los. Sospit que de l'escut antimíssils es transitarà cap a l'escut i qualque cosa més antiells.