Cap a la traca final

Respecte de què passarà, no es pot escriure res. Però amb la història dels governs amb minoria el Pacte es desfarà com un «asucarillo». Si UM passa a l'oposició, què impedirà que Els Verds i Esquerra Unida no vulguin fer el mateix? De fet, si comanda Munar, es repeteix l'esquema de la legislatura passada: PSIB-PSOE sense aspiracions, PSM i UM en el «nucli dur», per un costat; per un altre, els de Grosske oferint suport ocasional. La fi d'aquests partits. La diferència rau en el fet que aquest cop Munar no es vol implicar i que l'esquerra verda és necessària per a la governabilitat de les altres dues illes. Té tota la raó del món Miquel Payeras quan afirma que l'única sortida digna que té l'actual situació política és que Francesc Antich presenti una moció de confiança al Parlament que ratifiqui o destrueixi definitivament el pacte del 1999 i situï el PP i UM davant la responsabilitat de gestionar fins al 2003. Per als membres del grup parlamentari conservador ha de ser molt dur haver d'escoltar que cap d'ells no fa l'alçada per presidir aquesta comunitat autònoma i, per a la ciutadania, massa insultant contemplar com el gran partit es limita a la tasca d'erosió. Però, per què no? Per què no un gran caos fins a la fi de la legislatura, una gran traca final que demostri d'una vegada per totes a la gent la gran frivolitat de la nostra classe política, PP inclòs. No és massa arriscat suposar que, atès el que han fet els uns i els altres, no ho notaríem gaire en la nostra vida quotidiana que seguiria igual de bé o de malament. Feta aquesta constatació, cap a batre els rècords d'abstenció i cap a la recuperació de competències per part del Govern central. I tots tan contents.