Nativos fuera

El senyor Santiago Sierra, un artista madrileny provocador i saberut, el mes passat va realitzar una «intervenció» a la cala Sant Vicenç de Pollença consistent a plantar una pancarta que deia «Inländer raus» («Nadius fora»). Segons sembla, alguns mallorquins primaris i poc enclins a les subtileses se'n varen escandalitzar i la batlessa va fer retirar la pancarta. Les explicacions de l'artista avantguardista i de la política moderna i europea són clares. Segons Sierra, la «intervenció» volia «fer reflexionar sobre la diferència entre els immigrants que vénen i s'integren i els que pretenen des de la seva arribada imposar els seus criteris i la seva cultura al lloc on són rebuts». A quins immigrants es referia l'artista? Les seves declaracions ho aclareixen: «El cas de Balears, que coneixia abans de ser aquí, és semblant al de Canàries, on en alguns llocs no t'entenen si no parles alemany». Entesos: quan gent com el senyor Sierra ve aquí no són immigrants; els alemanys sí. Enmig del merder, la batlessa de Pollença fa retirar la pancarta, presumeix de món i és condescendent amb els seus súbdits betzols: «Pollença és un municipi molt avançat en temes d'art i cultura, però de vegades és difícil entendre la mentalitat dels artistes». Ella i alguns il·lustrats sí que l'entenen, però no volen humiliar els ignorants: «Com a autoritat hi vaig intervenir, perquè no situava la pancarta dins el context». Bé; parlem-ne, del context. Perquè per ventura el problema és, precisament, que ni el senyor Sierra ni la batlessa no hi han reparat gaire, en el context (que, per cert, és ben diferent del de Canàries: aquí hi ha guanxes, i a Canàries no). El context, aquí, és que la meitat de la població ha vengut de fora; és a dir, són immigrants. El context, aquí, és que aquests immigrants, efectivament, «pretenen des de la seva arribada imposar els seus criteris i la seva cultura al lloc on són rebuts». El context, aquí, és que, efectivament, és ben necessària una «intervenció» que posi de manifest aquesta anormalitat i la denunciï. I l'artista va tenir una bona idea: provocar la població i fer-nos veure que ja és hora de reaccionar davant l'anihilació de la nostra cultura i la substitució de la nostra llengua. «Nadius fora», escrit en la llengua dels immigrants, és una provocació encertada, i probablement suficient. «Nativos fuera» era la pancarta pertinent. Per què l'artista la va escriure en alemany? Per què la il·lustrada batlessa de Pollença no va posar l'artista al corrent del context i l'hi va fer traduir al castellà? Només se m'acut una explicació: tant l'artista com la batlessa coneixen perfectament el context d'aquí; però passa que, per a ells, aquí no vol dir aquí. Per a ells, aquí vol dir allà. I nosaltres, els indocumentats, és clar, ignoram aquesta subtilesa que només capten els artistes i les molt modernes, democràtiques i constitucionals autoritats. Nosaltres, ancorats en atavismes i fidels a supersticions primitives, no entenem que «Inländer raus» sigui, com diu la batlessa, una forma d'art. Nosaltres no estam per a aquests romanços i trobam que, si de cas, «Nativos fuera» seria art més autèntic i arriscat. La contradicció, per desgràcia, té solució: la liquidació dels darrers nadius. Aleshores tot estarà en ordre: l'alemany serà, com ho és a Canàries, la llengua dels immigrants, el senyor Sierra serà un artista que sintonitza amb la gent, i la batlessa de Pollença, sense protestes, podrà, per fi, estar orgullosa d'un poble que torna a entendre unànimement les formes més avançades i subtils de l'art. Mentrestant, però, l'artista i la batlessa farien bé d'anar-se'n amb les seves gracietes a Chiapas: allà també hi ha «nadius» que, ben segur, serien comprensius amb l'educada provocació d'aquestes dues llumeneres.