Diàlisi infantil; on?

Com que el procés s'ha accelerat, vaig demanar quin era el protocol que s'hauria de seguir quan el meu fill hagués de començar la diàlisi, sempre pensant que la qüestió seria saber si podria anar a Inca o s'hauria de desplaçar a Palma. La resposta de la nefròloga ens va deixar totalment desconcertats "ella també ho semblava", perquè no sabia per on començar: no hi ha, a Mallorca, cap unitat de diàlisi infantil, és a dir, que si hi ha qualque cas, l'envien a Barcelona o a València. De tota manera es podria dialitzar a Palma, però amb adults, cosa totalment impensable pels greus problemes psicològics que podria causar en el pacient el fet de veure's envoltat de gent gran i per la manca de mitjans i de metodologia adequada a l'edat. En una unitat de diàlisi infantil les infermeres són de pediatria, hi ha vídeos, jocs, escolaritat i sistemes pensats perquè els infants no visquin la diàlisi com una experiència traumàtica.

Quan saps tot això, fa riure pensar en l'eternament ajornada reforma de Son Dureta, en la comèdia política del futur, encara, hospital de Son Llàtzer, en les bregues entre la Sanitat pública i la privada... I més que riure fa pena quan tens un fill malalt i no és suficient que estigui malalt, sinó que, a més, has d'anar per amunt i per avall a demanar com es poden arreglar millor les coses per a ell.

Quant costaria a la Sanitat pública, si tenim en compte el que pagam els contribuents, poder donar aquest servei a la població? No sembla tercermundista que, l'any 2001, encara ens hàgim de plantejar aquests temes? Podeu estar segurs que farem tot el que calgui, i més, perquè els futurs infants amb problemes renals no hagin de patir les conseqüències d'aquesta greu manca d'atenció i d'humanitat per part de la sanitat pública.