El programa de festes

Dona Maria Antònia, quin bunyol de festes ens oferiu! Vull dir-vos, per endavant, que les medalles d'Honor i Gratitud que heu concedit enguany no poden ésser qüestionades per ningú. Bonner i Veny, Amengual i madò Buades, són persones que han acumulat mèrits suficients com per a rebre l'homenatge dels mallorquins. En aquest punt l'heu encertada. Tanmateix, la resta del programa festiu és tan macarrònic que entela aquest encert. L'any qui ve, senyora, a l'hora de dissenyar els actes, escurau-vos la butxaca, feis el favor, que si París val una missa, Mallorca val un grapat de concerts, exposicions i representacions teatrals d'alta volada. Vós, senyora, que anau d'exquisida per la vida, no podeu conformar-vos amb la degustació d'un gelat de bomba a Llubí ni escapçant les cartes a un cafè de Maria. Tampoc pot entretenirvos gaire el fet de contemplar com els bombers pugen i baixen escales i tiren poals d'aigua al foc. A més a més, els bombers formen part d'un servei, no d'un espectacle. Cal puntualitzar-ho. Altra cosa es que actuïn per no-res, cosa que no em sembla bé, però que satisfarà d'allò més el comptable del consell. De tota manera, el poc interès del programa festiu no és únicament atribuïble a la manca de pressupost. Ha faltat imaginació en la seva confecció, és evident. I, a més a més, hi ha una descompensació absoluta a l'hora de satisfer els gusts populars. No hi ha futbol ni ciclisme, en el programa, quan aquests dos esports són els que tenen més seguidors. En canvi, els tres primers dies de festa "que foren el divendres, el dissabte i el diumenge passat", varen consagrar-se a la vela llatina. Tres dies, Déu meu, a la vela llatina! Això sí, per a la cloenda de les tres diades va parar-se taula. La primera es va celebrar amb un aperitiu, la segona amb un sopar i la tercera amb un vi mallorquí (variant autònoma, cal suposar, del vi espanyol. És a dir, que la beguda degué acompanyar-se de panades i de coques en lloc de pernil i llagostins). Ara bé, l'entrellat d'aquest empatx de vela rau a saber si aquells ciutadans que no són socis del Club Nàutic de Cala Gamba "que era l'entitat encarregada d'organitzar les diades", tenien dret a menjar i a beure o s'havien de conformar a badar la boca al vent. No ho sé, tampoc té més importància. Únicament ho dic, perquè els ciutadans, en llegir el programa, tenen dret a saber a què se'ls convida. A mi, particularment, em criden més l'atenció altres qüestions. Veig que vós, dona Maria Antònia, continuau obsessionada amb els cavalls d'ençà que compràreu aquell poni a en Julianet, d'això ja fa anys i panys. No hi ha res a dir, és clar. Ara bé, abandonau la dèria que les curses de cavall són l'esport nacional dels mallorquins. Les curses de bestiar amb carro o amb cabriolé, adquiriren una certa rellevància a la darreria del segle XIX i començament del XX entre els amos i els senyors de les possessions. Imaginau-vos-ho, es reptaven per a satisfer un punt d'honor. Aleshores es creuaven apostes en els cafès del poble, i qualque missatge amb el cap esflorat perdia els calçons per apostar a cavall perdedor amb tal d'acontentar qui el mantenia. Més que un esport, eren, les curses de cavalls, una expressió més del caciquisme rural. Però centrem-nos, altra volta, en el programa que heu manat confeccionar, senyora, en record i honor del rei en Jaume de Mallorca i de la seva esposa, Esclarmunda de Foix. Rellamps, senyora, si les seves digníssimes majestats aixecassin llur testa coronada! Que no sabeu, vós, que la gent de la reialesa mai no ha anat de feina? Idò bé, heus ací que no sols els feis ballar com a burots, sinó que a Felanitx els obligau a mesclar-se amb dimonis, amb gegants i, fins i tot, amb una alaronera anomenada na Marranxa. És a dir, amb el poble ras. Vull precisar que dona Maria Antònia el respecta, al poble ras, però no el valora degudament. D'altra manera hauria elevat el to del programa de festes. Que hi ha teatre i concerts aquí i allà? Res, tot plegat, patató. L'interès de la senyora se centra en les curses de cavalls, ja ho he dit. I en els tallers de bonsai. N'hi ha tants, de tallers de plantes nanes, que després de dia dotze tots els mallorquins estarem en condicions de surar un ametleret dins un cossiol, cosa que en vistes a com s'ha posat la terra ens permetrà no perdre del tot les arrels. Per cert, parlant de la veu de la terra, allò que crida més vivament l'atenció és l'anunci que el batle de Búger farà un discurs. Què ens voldrà dir el batle de Búger tot coincidint amb la commemoració del jurament de la Carta de Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca? La cosa promet i, sens dubte, minvarà ressò a les paraules que ens pugui dir dona Maria Antònia en el discurs institucional. Al cap i a la fi, ella, la senyora, insistirà en la necessitat d'estimar Mallorca per damunt tot. Fins al sacrifici, si cal. Ens ho suggereix en el programa: «Si estimau Mallorca, participau en la diada». Mirau, senyora, això és xantatge. Per a participar-hi l'hem d'estimar molt a Mallorca. Però allò que se'n diu molt, molt, molt. Vos ho ben assegur.