El govern del Pacte de Progrés ha fet bé algunes coses i no tan bé, i fins i tot molt malament, unes altres: com gairebé tots els governs, d'altra banda. La qüestió rau en els percentatges, i en general es podria dir que les avaluacions periòdiques són bastant favorables, tenint en compte que ha pres iniciatives que no eren del gust dels grans poders econòmics d'aquest país, i tenint en compte que aquests poders se li han enfrontat, i no sempre seguint regles de joc net. De crítiques sempre se n'hi poden fer, però tenint en compte els precedents d'altres governs de dreta, la comparació les relativitza notablement. Si el Govern pot mirar enrere mantenint una part d'aquest orgull que es nodreix dels ideals i es mor en el dia a dia, potser s'hauria d'apressar a revisar les estructures de l'edifici que habita. El sentit de la responsabilitat no és, com es posa cada dia més en relleu, un patrimoni polític repartit homogèniament entre totes les formacions que contribueixen a l'estabilitat. O, si ho és, d'aquest fet se'n podria deduir una ferma voluntat de dificultar el futur del Pacte per part d'alguns dels seus integrants.
Les ambigüitats creen confusió i la confusió afavoriria la dissolució dels acords que mantenen el Govern, amb un beneficiari claríssim, la dreta del PP.
