Arne F. Rinne és el nom del capità del vaixell «Tampa», un
mercant noruec que, com ja és ben sabut, va recollir 438 emigrants
d'Indonèsia, que havien naufragat. Supòs que el capità devia estar
obligat, per llei, a recollir-los. De tota manera, hi estava per
ètica d'allò més elemental. Degué pensar que feia una bona obra que
qualsevol, en el seu cas, no hauria dubtat a fer. Però vet aquí que
les coses se li compliquen i ha de dur aquest «tu el dus» com una
creu. Un capità de vaixell té, durant la navegació, unes
responsabilitats a bord que inclouen vetlar per la seguretat de les
persones, per la seva salut i el seu benestar.
El destí de vegades sembla que tria algú per a unes missions ben
especials. Segurament aquest bon capità Rinne havia pensat algun
dia que es trobaria, qui sap quan i on, uns nàufrags i que els
auxiliaria així com toca. Devia haver pensat en la possibilitat de
veure's en el centre d'un tifó, o que es declaràs a bord qualsevol
estranya malaltia. El naufragi deu ser una possibilitat que
adesiara deu enterbolir les fantasies incontrolables d'un capità de
vaixell. Aquestes contingències no són producte de lectures
novel·lesques, sinó de notícies llegides adesiara en els diaris:
això passa realment. I, d'alguna manera, ja deu ser això el que
espera que passi eventualment un bon marí, ja que hem de suposar
que ningú no es fa oficial de navegació pensant que durà una vida
monòtona, de casa a l'oficina, de l'oficina a casa, dona, dos
al·lots. Un home es fa capità de vaixell no perquè vulgui
desgràcies, però sap que n'hi sobrevindran més de tres i més de
quatre.
És ben segur, emperò, que ningú no es fa capità de vaixell
pensant que la insolidaritat humana convertirà la seva embarcació
en l'única pàtria possible d'un grup de persones absolutament
desgraciades. Però un vaixell no és una pàtria, si no és que ho has
volgut així. El mercant «Tampa» és, en el moment en què s'escriuen
aquestes paraules, una presó, i no hi ha dret que a un home de mar,
a un noble capità de mercant se'l converteixi en sherif d'un penal:
possiblement això és tot el contrari del que perseguia en aquesta
vida. La mar, el vaixell, els devia associar el capità Rinne a una
idea de llibertat més o menys il·limitada en el temps. I una
persona així no es pot convertir, per fer bé a la humanitat, en
carceller.
Les raons per no admetre immigrants presenten distint pelatge,
però sempre van proveïdes d'una vaporosa literatura legalista que
evita entrar en el bessó de l'assumpte, que no és altre que
l'inexpugnable egoisme humà. Més o menys tots els estats tenen les
mateixes raons, i des de fa un temps n'hi afegeixen una altra de
caràcter estratègic: no deixar entrar ningú, per més que es
produeixi la crida en una situació límit, produeix un efecte
dissuassori i exemplificant. Si es tracta d'això, em permetria
aconsellar a les autoritats australianes que deixin entrar els 438
emigrants i directament els pengin en els molls de Sidney. La
imatge, així, potser assoliria aquesta finalitat dissuassòria,
però, tal com estan les coses, és ben possible que aquestes
persones rebutjades brutalment pels seus congèneres encara tenguin
més comoditat i més seguretat a bord d'un mercant que no en el lloc
d'on vénen.
De manera que, ja ho sap, capità Rinne, aquí una amiga, i
guardaré la seva foto en la carpeta on guard altres fotos de
persones que m'han servit d'exemple i guia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.