Una de les notícies polítiques que es destacaran de la present legislatura del Pacte de Progrés, és l'enfrontament total entre la Conselleria de Turisme i el sector hoteler. Existeix una espècie de pols radical entre els d'Antich i els de Canyelles. Però quin benefici en treu un i l'altre d'aquesta batalla. El benefici del Govern pot ser doble, per un costat, electoralment es pot presentar com un rèdit haver aturat els peus als poderosos, per als partits d'esquerra palesar que el mercat és controlable des de les institucions democràtiques és un principi ideològic que pot satisfer els propis convençuts; per un altre costat, i en concret amb el fet que més ha encès la dinamita, l'ecotaxa, el Govern pot obtenir una financiació complementària per dur a terme polítiques que demostrin la seva bona gestió al front de l'executiu. Per tant, per màrqueting electoral i per necessitats pressupostàries podem entendre què en treu de tot plegat la part política. Allò que és molt més difícil de discernir és quins beneficis en treu la part hotelera que a més és qui més ha radicalitzat la topada. Perquè sabem a que s'exposa, per exemple a una aplicació com cal de la legislació turística (inspeccions, multes, tancament d'establiments per excés de places i altres incompliments...), per exemple, aprovació de nova normativa al marge dels interessos dels afectats, per exemple embelliments de zones amb criteris diferents als del sector, per exemple, manteniment de l'alegalitat de les activitats d'animació que tots els hotels realitzen, per exemple la realització de campanyes publicitàries incoherents entre el que ven la Conselleria o l'IBATUR i els que venen els hotelers, per exemple... Sabem els perjudicis que el seu posicionament els pot provocar, el que ens és impossible, des d'una òptica empresarial, és trobar algun benefici.
Certament es pot estar en contra de l'ecotaxa i col·laborar en la resta de temes d'interès comú, el que succeix, però, és que no sembla precisament aquesta l'aposta dels totpoderosos. I és aquesta manca d'arguments empresarials, el que fa que moltes persones no cerquin la justificació de l'enfrontament en motius estrictament d'explotació econòmica del negoci, sinó en motius polítics, és a dir, que l'actitud dels hotelers respondria a voler assumir el paper de punta de llança de l'oposició al nou color polític governant. Ara bé, aquesta darrera explicació suposa el trencament d'un dels tòpics de la sociologia balear, tòpic que se sustentava en un egoisme total de la burguesia i, en conseqüència, en una renúncia a qualsevol classe de lideratge que no afectàs directament les seves butxaques. I ja dic que tot i ser cert que l'ecotaxa tocarà, almanco en el curt termini, les seves butxaques, el que no s'entén és que en els altres àmbits la sintonia amb els responsables públics sigui de la mateixa intensitat. Perquè si la propaganda o la infraestructura realitzada són xereques pel turisme, els primeres perjudicats, en teoria, seran els hotelers i, per tant, és la seva butxaca la que es pot veure ressentida per la manca de coordinació. Realment ens podem creure que els hotelers estan disposats a tenir un mal balanç econòmic per tal d'erosionar políticament el Pacte? Tant del PP poden arribar a ser com per arriscar el seu patrimoni? La veritat és que les coses no em lliguen, tal vegada, és que n'hi ha uns quants que sí estan disposats i una majoria que continua dedicant-se exclusivament a la seva activitat econòmica i ni entra ni surt del merder. Tanmateix, això tampoc no acaba de satisfer el meu dubte sobre com d'escaldats poden sortir amb aquesta actitud, ja que no dir res davant l'escalfament també pot ser perillós. No crec que ni per al Govern, ni per als hotelers, ni per al país sigui bo aquest pols; tot i això, m'agradaria que algú del sector ens donàs llum sobre la seva posició. Perquè un sector econòmic organitzat ha d'actuar com a lobby, i tot lobby el que pretén és tenir influència, i un lobby tendrà més sintonia amb un o altre partit, però mai no deixarà d'intentar ser influent, i això és el que no quadra en el nostre cas.
