Abans que plogui...

Com que el temps mai no mor i el cercle mai no es tanca "el lema de Before the rain (Milcho Manchewski, 1993), una de les manies d'aquest de la foto i una de les millors pel·lícules de la dècada passada", fa una setmana que vàrem veure el temple ortodox destrossat a Tetovo "des de fora, talment el del monjo Kiril", el cercle mai no es tanca; la guerra no està tancada. Collita Essencial, en diuen. Quan el moment essencial va passar fa molt de temps i l'essencial no és recollir armes, que algú els rearmarà. Les notícies dels Balcans ens arriben a glopades agres; ara s'acaba, ara torna. No s'acaba l'assumpte a Palestina, el cercle mai no es tanca. El flux de persones "perquè sembla que qualcú ha oblidat que els immigrants no han deixat aquesta condició pel camí, o al lloc d'origen, comprant abonaments il·legals de tres intents d'entrada a Europa com qui compra forfaits a Baqueira o entrades familiars a Eurodisney, Port Aventura o Terra Mítica" que es juguen la pell a l'Estret no minva. L'aventura vital dels magribins i la resta d'africans serà mite d'aquí a cinquanta anys, si el conflicte no se'ns ha enduit per davant, quan els teus néts Alí, Mustafà o Emeka llegeixin "llegirem d'aquí a cent anys? (tu segur que no)" als llibres d'història les ressenyes sobre l'onada migratòria que ara posa les bases d'aquell món del futur, encara que molts s'entestin a negar-ho. El temps mai no mor; el cercle mai no es tanca.