Una qüestió de barra

Fa una partida d'anys que tots els diaris estatals es feren ressò, en llocs preferents, del cas d'una mare que cada dia feiner, a les set i mitja en punt, despertava sol·lícitament els dos gorans que tenia per fills i que, segons tots els indicis, figurava que feien d'estudiants universitaris. És clar que dit així, sense més, no s'acabaria d'entendre que un fet com aquest, que es deu repetir milions de vegades cada dia arreu del món, fos una notícia digna de sortir en cap diari. El cas és que la mare sol·lícita i els fills no vivien a la mateixa ciutat, per la qual cosa a la mare no li quedava més remei que telefonar i, com que la broma podia arribar a ser cara, havien convingut que els fills no despenjarien el telèfon, ans al contrari, una vegada desperts, quan el telèfon deixava de repicar, un dels fills tornava la trucada a la mare que, pel seu torn, i també sense despenjar el telèfon, sabia que la seva tasca havia reeixit. Fet i fet, crec recordar que la notícia era que l'operadora havia descobert el tripijoc d'aquesta família i havia fet alguna cosa com ara denunciar"los per estafa i, sobretot, intentar aturar qualsevol intent que aquesta pràctica esdevingués generalitzada. Sembla que el pas dels anys i l'adveniment de l'era dels mòbils ha acabat per donar la raó a les operadores que, ara mateix, acaben d'anunciar que han detectat que devers un u per cent de les trucades que fan servir la seva infraestructura són trucades falses, és a dir, com el cas de la mare i els fills, els usuaris han acordat un codi previ i, sense cap necessitat de despenjar el telèfon, es comuniquen i es diuen el que s'han de dir. Naturalment les operadores comencen a estar lleugerament enfadades per una conducta que consideren propera al frau, ja que aquests usuaris barruts i espavilats, sobretot espavilats, fan servir la seva infraestructura sense pagar un duro i, d'entrada, han amenaçat que faran pagar des del moment en què s'enviï el senyal de trucada a través de la xarxa, independentment de si la trucada té resposta o no. La qual cosa seria equivalent a, per exemple, haver de pagar per entrar a una botiga qualsevol, independentment de si hom troba el que necessita o no i en base al fet que l'amo de la botiga ha hagut de pagar molts diners per instal·lar"la i mantenir"la oberta. Dit d'una altra manera, a la barra que hi posen aquests usuaris mangarrufers, les operadores hi volen posar la barra de fer pagar per serveis que no han no prestat. Barra contra barra, només que els uns tendran la llei del seu costat i els altres, com sempre, haurem de pagar i, mai més ben dit, callar la majoria de vegades.