José María Aznar ha passat les vacances a Menorca, ha dit que tornaria si hi troba casa i, més o menys, les seves vacances han estat generalment discretes. Si no hagués estat per uns quants detalls, se'n tornaria a Madrid amb un notable, però hi ha detalls que el suspenen inapel·lablement. N'és un l'envestida que, en el fragor de l'arenga als seus, va dirigir molt poc institucionalment contra un govern que no és més contra natura que els pactes que el mateix senyor Aznar s'ha vist obligat a signar. Un altre detall és no haver trobat un moment per rebre el president de tots els ciutadans d'aquesta comunitat, el senyor Francesc Antich, per una qüestió de respecte a tots nosaltres i, sobretot, perquè és ben necessari que el poder central tengui informació de primera mà sobre les nostres inquietuds. No ens havíem cansat de criticar l'actitud grollera de Felipe González amb qui aleshores era president d'aquesta comunitat, Gabriel Cañellas, i és bo recordar que la nostra veu s'afegia a un cor justament indignat de persones del PP. Ara sembla que aquells mateixos polítics han perdut la veu. Amb el seu silenci es fan còmplices d'un nou episodi de menyspreu, un més d'aquests episodis que van deixant un sediment de greuge que pot sumar-se a sentiments de fort desafecte vers l'Estat.