El cul d'una quica

Just pel setembre del 1996, quan moria el meu fill, en Nadal Batle publicà en aquestes pàgines un article, tan gloriós i sectari com tots els seus, que parlava del nostre «jovent més deixondit», referint-se, és clar, a la Penya taurina «El Coso», definida pel magnífic rector de la UIB com «una associació de maulets i iconoclastes» on «quasi tots els seus integrants» són «partidaris de la bandera estelada». Aleshores, el fill de de Nadal Batle, amic íntim del meu fill petit, passava gran part del dia a ca nostra i m'ajudava a entendre els prodigis de l'electrònica. Aleshores, quan el difunt Batle ens explicava "vegeu DdB 4.9.96" que els joves d'«El Coso» li dispararen una ventosa al tricorni del comandant de la Benemèrita, mentre li deien «'Tiro en la nuca, Galindo!», encara vaig riure. Avui, a la vila del meu cor, encara ressusciten morts, besant el cul d'una quica.