Ara que, com es diu popularment, hem arribat a l'equador de la legislatura, s'està produint un fenomen que en els països amb democràcies consolidades seria difícilment acceptable. Molts de pobles en els quals s'ha fet una coalició de govern, un dels pactes, que ara s'està complint, era que en arribar a la meitat del mandat el batle dimitiria per cedir la vara al company de coalició. I quan aquesta ha estat de tres partits, fins i tot hi haurà hagut dues dimissions i tres batles de 16 mesos cada un. Me sembla un sistema molt poc seriós, i que respecta molt poc la voluntat dels electors, que si una cosa havien deixat ben clara el dia de les eleccions és a qui no volien com a batle: Si els vots obtinguts per un partit només havien bastat per treure un regidor, està ben clar que aquest no és el batle que volien la immensa majoria dels ciutadans. No parl ara de casos escandalosos i antidemocràtics com és que l'únic regidor d'un partit resulti elegit batle perquè els seus contraris polítics naturals el voten sense condicions per tal d'impedir que sigui batle el candidat d'un altre partit que ha estat el més votat sense arribar a la majoria absoluta, com va passar a Alaró, per exemple. No parl tampoc de la decisió, totalment legítima i fins i tot per a molta gent totalment lloable, d'un batle com el de Binissalem, que després d'exercir el càrrec amb molt d'èxit i profit per al poble durant 14 anys, considera que ja fa prou temps que governa i no pensa tornar-se a presentar, i per tant dóna pas a un company de partit, que s'ha de suposar que no sols serà batle els dos anys que falten, sinó també el candidat a les properes eleccions. Estic parlant de la situació tan freqüent de resultats electorals on un partit es queda a un escó de la majoria absoluta i tots els altres fan un pacte per governar. Generalment, solen esser els partits d'esquerra i progressistes els que es troben en aquesta tessitura, perquè els conservadors només tenen una opció de vot que és el PP. Però a vegades també és el PP l'afectat, com va passar a Andratx, on la batlessa va pactar amb un independent. Per cert que ja és ben curiós que l'independent, que s'ocupa dels temes d'urbanisme i hauria pogut assumir la vara de batle aquests dies, hi ha renunciat de moment. Se veu que li interessa més destrossar el municipi, per exemple a Sant Elm, que comandar. Perquè aquí està el quid de la qüestió: Aquests canvis de batle no són símptoma de la voluntat de governar, sinó de la voluntat de comandar. Perquè en democràcia, si el que es vol és governar, el que correspon quan no hi ha cap partit que tengui majoria absoluta és arribar a un pacte de govern entre els partits que, per la seva proximitat ideològica i programàtica, estan en condicions de fer-ho. El fet que entre tots els que són pròxims programàticament tenguin la majoria absoluta front a un partit que ha tret la majoria relativa, però té plantejaments antagònics, justifica i legitima aquest pacte precisament perquè l'objectiu és governar, és a dir, prendre i executar decisions que només són possibles si es té el suport de la majoria del consistori. O del Parlament, i per això és totalment legítim el Pacte de Progrés, per molt que el PP i els seus escrivans no ho sàpiguen o no ho vulguin entendre. Però per respecte a la voluntat popular, aquest pacte ha d'estar dirigit durant els quatre anys de mandat pel representant del partit que, entre els que formen el pacte, ha tengut major suport electoral, i no pel que només ha tengut un suport mínim. El que no té sentit, ni des del punt de vista democràtic ni des de l'exigència de l'eficàcia de govern, és aquest ball de batles que no respon a cap necessitat política, sinó que és simple expressió d'un vici que sol estar barallat amb la capacitat de governar: la comandera, que curiosament sol esser més forta com més reduït és el suport electoral obtingut.