La moció de Sineu

No hi va faltar ningú, aquells que han marejat la «perdiu» des del coneixement de la presentació de la «moció», aquells que s'han omplit la boca i han volgut mesclar «ous amb caragols» i implicar el PSM sense respectar, com ens tenen acostumats, la independència d'un grup polític de poble i que, a més, té el suport de la majoria dels ciutadans de Sineu. Aquests éssers, membres d'una fauna per desgràcia encara no apartada de la vida pública, són com llops amb pell de xai. Estan acostumats a difamar i a tirar improperis contra tots els que els fan un poquet de nosa i tot perquè els interessos particulars d'uns pocs estan per damunt de la majoria. Fixau-vos en la mediocritat que els enrevolta, per només destacar ells, als bons els feren fora. Però bé, el temps els posarà al seu lloc.

Tornant a la moció, crec que la Sra. Llull és una dona d'empenta, valenta i feinera i si hi ha donat suport, sent cap de llista i membre de l'equip de govern, deu ser per qualque cosa, hi ha sense cap dubte raons de pes i, sense cap dubte, hi deu haver una bona part de sineuers que la secunden. La pressió deu haver estat forta però ha aguantat, això demostra qualque cosa en política, no deure res a ningú és el millor.

El batle sortint no va deixar de fer comèdia al llarg de tot el ple i va demostrar una vegada més el seu tarannà i caràcter, sense cap dubte i com ell va reconèixer, el menys apropiat per exercir un càrrec com el de batle de Sineu. Un batle ha de saber estar en el seu lloc en tot moment i sobretot ha de saber estar a l'altura del càrrec, i en Pep Oliver no n'ha sabut mai. És un gran home però un pèssim batle.

Enhorabona al nou o vell batle, senyor Matas, com ell mateix va dir el temps esper que li doni la raó, i tranquil que tots aquests escorpins i aranyons que no poden pair perdre poder, un dia d'aquests es mossegaran i moriran dins el seu propi verí.