Òbviament, cal distingir aquella abstracció que, a més de ser
concebuda com a tal és realitzada directament per les mans de
l'artista, utilitzant la tècnica pictòrica que sigui, d'aquella
altra que, encara que necessita igualment la visió o el
reconeixement de l'artista, és realitzada o plasmada per mitjà de
les tècniques fotogràfiques, algunes de les quals poden ser molt
poc manipuladores de la imatge real que pretenen recollir tot
especialment enquadrant-la. Amb altres paraules: una cosa és la
realitat inventada o imaginada pel pintor, dibuixant o gravador, i
una altra la realitat registrada tal com el fotògraf la troba,
l'única manipulació de la qual serà la d'enquadrar-la o d'elegir
entre la reproducció en color o en blanc i negre. Si hi ha majors
manipulacions, diguem de preparació o muntatge d'una escena
artificial o de transformació de les imatges realitzades en el
laboratori, aleshores cabria parlar per una banda de la fotografia
que dóna testimoni d'una realitat abstracta i d'una altra
fotografia abstracta que seria la que manipula la imatge
preparant-la o transformant-la després d'enregistrada.
Cal dir que la fotografia que fa Josep Maria Subirà "destacat
professional durant més de mig segle, que es diu aviat", resident a
Eivissa des de 1957, és del primer tipus, o, com explica ell
mateix: que no ha pretès «sinó plasmar per mitjà de la fotografia
allò que d'abstracte ens ofereix la naturalesa». L'exposició de la
seva obra que ara podem veure a la Sala de Paper del Centre de
Cultura SA NOSTRA, en efecte, ens ve a recordar que la natura ens
pot proporcionar imatges "si l'ull del fotògraf sap veure-les" que
vénen a coincidir amb les realitzades pels artistes que practiquen
la pintura abstracta. I no deixa de ser paradoxal que aquells
artistes que, justament, de partida giren l'esquena a la realitat
que els envolta per a la concepció i realització de la seva obra es
trobin, finalment, amb que la naturalesa els obsequia amb imatges
que coincideixen prou "si no els superen, si va a dir ver" amb els
seus resultats.
Això voldria dir que, al capdavall, l'art "en la seva específica
expressió abstracta" no seria tan autònom com s'ha pretès? Tal
vegada resultaria que els pols aparentment més distants de la
circumstància humana, d'alguna manera coincidirien? En qualsevol
cas, el que sembla evident és que la natura també pot ser
interpretada com a obra d'art, amb totes les implicacions que això
comporta. Entre elles, potser la primera seria una certa lliçó de
modèstia tant per a l'artista com per a l'admirador de les seves
realitzacions, per a l'aficionat a l'art en general. Els poders de
l'home "també els poders estètics" evidentment són limitats. Certes
eufòries creadores estan fora de lloc.
Perquè no deixa de ser un fet que la intenció i la realització
de l'obra de l'artista abstracte, d'alguna manera sempre pot esser
acusada d'arbitrària. Podríem dir que l'arbitrarietat dels seus
plantejaments és una càrrega que arrossega la seva actuació.
Òbviament, l'abstracció no pot practicar-se d'una forma natural,
ingènuament. Únicament, des d'una determinada experiència cultural,
des d'una determinada evolució cultural, pot adquirir un sentit.
Per qualque cosa l'art abstracte ha sorgit al segle XX. I resulta
també massa evident que la natura no requereix de cap procés
cultural per a oferir-nos el tipus d'obres realitzades per Subirà,
més que "si de cas" per a la seva identificació o visualització com
a obra d'art. Car fins que no s'enfronta amb l'ull humà que la
reconeix com a tal, no hi ha obra d'art produïda per la natura.
Les fotografies de les voreres, dels llims i dels fons dels
estanys salobres d'Eivissa fetes per un fotògraf tan professional
com Subirà "després d'haver exercit durant molts anys el seu ofici
per a la reproducció de molta pintura abstracta realitzada per
artistes residents a l'illa" és el que ha fet possible aquesta
curiosa exposició, la visita de la qual recoman amb el convenciment
que serà molt més efectiva, per a la comprensió i el gaudi d'aquest
fet estètic potser no massa divulgat o conegut que tots els meus
intents d'explicació. Perquè les arts plàstiques s'han de veure, no
explicar-se.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.