Mai no he dit ni he pensat que les trompetes de la revetlla de Sant Bernat, tot i que fossin andaluses, significaven una manifestació «paramilitar», dins una tradició mallorquina popular i medieval, com tampoc no he volgut creure, per molt que m'ho hagin predicat, que amb els vestits de «faralaes» i amb «las peinetas» s'hagi armat un «exèrcit» enemic de «la música extraordinària i sublim dels nostres xeremiers». Amb una mica de seny i de veracitat històrica l'únic element militar que hi ha a la festa de Sant Bernat és la pròpia biografia del sant, que fou un francès calent que predicà la segona croada i encoratjà les armes del papa Innocent II contra el seu rival Anaclet. Us jur que no, que mai no he participat a la campanya de ridiculització dels romàntics que, els últims dies, han ocupat aquí espais de privilegi informatiu... Visca Mallorca i alabat sia Déu!