La decència

El sistema democràtic permet pactes, combinacions i conxorxes que de vegades constitueixen tota una paradoxa, ja que obren generoses possibilitats de govern a qui ha aconseguit una representació popular molt esquifida. En aquestes situacions és on millor es posa en relleu, més que la bondat, la resistència del sistema, la seva capacitat de suportar i resoldre les contradiccions internes de la societat. D'aquests atributs de la democràcia en treuen profit les minories representades pels partits dits frontissa, que de vegades poden accedir a unes cotes de poder veritablement desproporcionades. A les Balears n'hem viscut algunes experiències més o menys positives o traumatitzants "segons des d'on es contemplin", i ara mateix tot plegat es fonamenta en pactes pels quals es reparteix el poder de manera desigual. El cas del Consell de Mallorca, tan espectacular, no fa ombra al de l'Ajuntament de Manacor, on la batlia és ostentada per l'únic representant d'una formació/aliança que va saber negociar amb astúcia i profit la formació del govern municipal. No hi ha res d'antidemocràtic en tot això... si ens atenem a la lletra de la democràcia. Quant a l'esperit, és menester que les persones que accedeixen al poder per pactes que les afavoreixen desmesuradament governin fent ús d'unes quantes virtuts que es podrien resumir en una: la decència.